Fa un parell d'anys, la preocupació dels polítics i teòrics era la fractura digital o escletxa digital. És a dir, el fet que molta gent no tingués accés a la Societat de la Informació i no pogués beneficiar-se dels seus avantatges. Les tesis dels ciberoptimistes, el grup teòric que defensava la xarxa com una gran oportunitat, triomfaven ja que el concepte "fractura digital" era vist de forma negativa. Actualment, les coses ja han començat a canviar. No és que l'accés a Internet sigui universal, però, si força majoritari i d'aquí l'èxit d'eines com el Facebook o el YouTube.
Superada aqueta etapa, ara les tesis dels ciberpessimistes comencen a quallar, almenys és el que he pogut observar durant les últimes setmanes. Tinc amics i coneguts que s'esborren del Facebook i estan obsessionats en no deixar cap mena de rastre seu a la Xarxa. Proliferen els articles a la premsa i les entrevistes a la televisió sobre la protecció de dades i els suposats perills i riscos de la Xarxa. Tot fa pensar que ara l'enemic és un altre, no és la fractura digital sinó la por digital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada