Han de pagar 856.000 dòlars...

Es tracta de la quantitat que han de pagar els Obama aquest any a Hisenda. Així ho indica la declaració de la renda que es pot consultar a la pàgina web de la Casa Blanca. Un símbol més de transparència i que compleixen els seus deures com a ciutadans. En el formulari es pot veure els ingressos que aquest any han tingut els Obama, Barack i la seva esposa Michelle, i també es pot observar com descriuen les seves professions: US President i US First Lady. El vicepresident, Joe Biden, haurà de pagar més de 46.000 dòlars d'impostos, tal i com indica la seva declaració de la renda també publicada a Internet. En definitiva, petits gestos que volen continuar demostrant que l'administració Obama és diferent i que Internet és, per damunt de tot, una gran font d'informació que facilita la transparència política.

The Real West Wing

La meva addicció d'aquests dies a The West Wing m'ha fet descobrir aquest vídeo, realment boníssim...i també útil per saber "qui és qui" a la Casa Blanca.

Els dos plats de la balança

Aquests dies, l'sprint que estic fent per acabar la tesina no em deixa temps per actualitzar el blog. En 15 dies, espero tornar a la blogosfera, a la xarxa i també a la vida social off-line! :-)

Mentrestant, recupero un esquema conceptual que vaig fer durant els primers mesos dels cursos de doctorat, un document que simbolitza l'embrió del què aquests dies estic acabant. Es tracta d'un d'aquells documents imprescindibles per a la realització de l'estudi, però, que no té cabuda material en la tesina final.....Per això, el deixo aquí!

Els blogs fan el salt

Curiosa i per fer-ne seguiment és la iniciativa portada a terme per The Printed Blogs. Es tracta d'una empresa de Chicago que publica un diari local imprès format per articles i fotografies que s'han publicat a blogs. La publicació es distribueix a grans ciutats, de moment, una vegada per setmana i l'objectiu és crear-ne diferents edicions per barris. La principal via de finançament d'aquest diari és la publicitat local i esdevé més fàcil a causa dels baixos costos de creació de continguts. Els bloggers en són els creadors i, en certa manera, els editors ja que envien els continguts que volen que surtin publicats.

En podeu veure el segon número clicant aquí.

A primera vista, el projecte és interessant per diversos motius: ha provocat que els blogs passin del món virtual al real; l'edició del diari és col·laborativa; i el nivell de segmentació del públic és infinit ja que es pot determinar segons l'origen i temàtica dels blogs dels quals es treuen els articles. A Catalunya, d'aquesta manera, les bloguesferes geogràfiques (Bagesfera, ebresfera, vallesfera, maresmesfera, etc) podrien també convertir-se en diaris locals i comarcals. La gran quantitat d'informació territorialitzada i de qualitat que acull la xarxa podria sortir de la pantalla i arriba al carrer.

I ara...la por digital

Fa un parell d'anys, la preocupació dels polítics i teòrics era la fractura digital o escletxa digital. És a dir, el fet que molta gent no tingués accés a la Societat de la Informació i no pogués beneficiar-se dels seus avantatges. Les tesis dels ciberoptimistes, el grup teòric que defensava la xarxa com una gran oportunitat, triomfaven ja que el concepte "fractura digital" era vist de forma negativa. Actualment, les coses ja han començat a canviar. No és que l'accés a Internet sigui universal, però, si força majoritari i d'aquí l'èxit d'eines com el Facebook o el YouTube.

Superada aqueta etapa, ara les tesis dels ciberpessimistes comencen a quallar, almenys és el que he pogut observar durant les últimes setmanes. Tinc amics i coneguts que s'esborren del Facebook i estan obsessionats en no deixar cap mena de rastre seu a la Xarxa. Proliferen els articles a la premsa i les entrevistes a la televisió sobre la protecció de dades i els suposats perills i riscos de la Xarxa. Tot fa pensar que ara l'enemic és un altre, no és la fractura digital sinó la por digital.