Memòria històrica (II): els posts del meu primer blog

Què en queda de la crisi del 3%?

ester c.p. | 20 Abril, 2005 17:33

La comissió d'investigació dels fets del Carmel ja ha acabat la seva primera ronda de compareixences. Es tracta de la fase que havia de determinar quina és la causa de l'esvoranc del barri barceloní. Ara, s'iniciarà la segona part de la comissió que hauria d'investigar l'adjudicació d'obres públiques dels últims 20 anys. De moment, però, hi ha poques esperances perquè els ciutadans en puguem treure un pam de net.... Resulta que els representants polítics de la comissió han decidit que no és necessari que donin explicacions ni Pasqual Margall ni Jordi Pujol.

Increïble. Qui és que va generar la crisi del 3%? qui és que va pronunciar aquesta xifra? Si la memòria no em falla va ser Pasqual Maragall, i ara, resulta que la seva declaració no és necessària quan investiguen les suposades comissions en l'adjudicació d'obres públiques. Jo demanaria una mica de serietat...i sobretot respecte a la ciutadania. Pasqual Maragall- president de la Generalitat- devia tenir alguna prova quan va dir "el problema és el 3%". Amb què es basava? en rumors? doncs que diguin d'on vénen? El què no pot ser és que la comissió investigui un problema sense una de les persones que l'ha portat a la llum. D'altra banda, tampoc és lògic que Jordi Pujol no hagi de donar el seu punt de vista. Ha estat president de la Generalitat durant 23 anys i com a tal ha de saber-ho tot sobre qualsevol departament del govern català. Si és evident que Maragall expliqui en què es basen les seves acusacions també ho és que Pujol es defensi. Però, resulta que no... que cap dels dos ha de ser-hi... Quan va esclatar la famosa crisi del 3%, tots els polítics prometien transparència pel futur.... jo diria que ara ja no estan complint la seva promesa! En aquell moment quan es va resoldre la crisi era de les que creia en la responsabilitat dels polítics catalans. Ara ho tinc ben clar, aquí hi ha un pacte de silenci entre CIU i PSC. Tot plegat, una decepció més pels ciutadans... després en època electoral els polítics s'ompliran la boca amb crides a la participació i amb frases com "transparència política". Llavors, ja serà massa tard!

33 a 33

ester c.p. | 18 Abril, 2005 16:30
Avui les calculadores dels principals líders dels partits bascos treuen fum. No acaben de trobar solució al problema matemàtic que els ciutadans i ciutadanes d'Euskadi els hi han plantejat. Intenten provar les diferents propietats de la suma... i comproven una vegada i una altra que l'ordre dels factors no altera el resultat. Els 29 diputats del PNB-EA sumats amb els 4 d'EB i l'únic diputat aconseguit per Aralar sumen 33. El destí ha volgut que aquest sigui el mateix número que surt de sumar els diputats del PSE (18) i els del PP (15). Els populars ja han dit que donarien suport a Patxi López com lehendakari. Així doncs: 33 a 33. Aquest és el resultat més probable de la sessió d'investidura del pròxim lehendakari.

Però, com que parlem de política i no de matemàtiques, sempre poden haver-hi sorpreses d'última hora. El Partit Comunista de les Terres Basques té allò que últimament està tant de moda en política: la clau de la governabilitat. Els abertzales, però, no es decidiran sense res a canvi. I seria probable que s'abstinguessin a la votació. Per tant, no optarien ni per Juan José Ibarretxe ni per Patxi López. El resultat continuaria sent 33 a 33 i llavors hi haurien tres opcions: que el PNB pactés amb l'esquerra abertzale, que el PNB i el PSE pactessin (tot i que Patxi López ja ha dit que no pactarà si no és ell el lehendakari, no accepta la vicelehendakaria) o que es tornessin a convocar eleccions. Cal dir que si d'aquí a 60 dies no s'ha nomenat al cap de l'executiu del govern basc, l'Estatut de Gernika obliga a tornar a convocar comicis.

Avui ha estat el dia de les calculadores...per comprovar la nova distribució de l'arc parlamentari, però, també ha estat el dia dels telèfons. Ibarretxe ja ha trucat a tothom per negociar. Les diferents possibilitats de pactes estan sobre la taula, però, de moment hi ha mutisme entre les forces basques. Els pròxims dies seran decisius no només per saber qui serà el pròxim lehendakari sinó pel futur d'Euskadi. Un pacte entre els nacionalistes i abertzales seria un nou impuls a l'autogovern d'Euskadi, però, a Madrid una opció així no aconseguiria res de res. Un pacte entre els socialistes i els nacionalistes podria aconseguir tirar endavant una reforma estatutària, tot i que aquesta seria descafeinada.

Els bascos i basques encara no poden saber quina és la millor opció. A Catalunya, de moment, volem aconseguir els resultats de la primera opció (impuls a l'autogovern) amb els mitjans de la segona (pacte socialistes-nacionalistes). De moment, a part de molts elogis a l'anomenada "via catalana" encara no hi ha res definitiu. A finals de juny, tindrem el text del nou estatut acabat i a finals d'aquesta setmana la proposta de finançament del tripartit sobre la taula. Serà llavors quan els catalans podrem aconsellar als bascos.

Anem a pams: primer els resultats

ester c.p. | 18 Abril, 2005 10:02

Avui serà un dia d'anàlisi electoral a Euskadi i al conjunt de l'Estat. Els resultats d'ahir sortits de les urnes plantegen un interrogant sobre la formació del nou govern basc. La coalició PNB- Eusko AlKartasuna ha guanyat els comicis amb 29 diputats, 4 menys que en les últimes eleccions. Això, deixa el lehendakari Ibarretxe en una situació complicada. Podria governar en solitari, però necessita el suport dels socialistes o del Partit Comunista de les Terres Basques. El PSE ha passat a ser la segona força política amb 18 diputats, mentre que el PP ha perdut 4 representants i ha obtingut 15 escons. Per la seva part, el Partit Comunista de les Terres Basques ha aconseguit aglutinar el vot de l'esquerra abertzale i ha aconseguit 9 diputats. Ezker Batua ha mantingut els 3 representants, mentre que Aralar, el partit independentista que condemna la violència d'ETA, ha aconseguit per primera vegada un representant.

13 punts

ester c.p. | 17 Abril, 2005 20:56
13 punts. Aquesta és la diferència de participació entre els últims comicis bascos i els que s'han celebrat avui diumenge. No crec que el mal temps apel·lat per molts mitjans de comunicació pugui ser la causa d'aquest descens de participació.

Potser l'abstenció es pot interpretar d'altres maneres...Una d'elles és que a Euskadi cap de les 8 eleccions autonòmiques que s'han fet s'han desenvolupat amb plena normalitat democràtica. Per una banda, una bona part de persones han d'acudir a les urnes acompanyats d'escortes. Per l'altra, molts bascos i basques veuen com la papereta que han de posar dins del sobre no hi és. No és per casualitat és que la candidatura en qüestió ha estat impugnada. Aquests dos fets mostren que els ciutadans d'Euskadi no poden exercir de forma LLIURE el seu vot. Possiblement, una part d'aquests 13 de cada 100 bascos que han decidit no anar a votar a aquests comicis... ho han decidit per no haver-ho de fer sota unes condicions que consideren lamentables. L'abstenció possiblement és un PROU a la situació actual. El País Basc necessita una solució definitiva a la seva situació com a nació, però, sobretot necessita immediatament una reconciliació social.

La premsa plural

ester c.p. | 31 Octubre, 2005 16:37
Dies com avui.... es veu que a l'Estat espanyol no existeix premsa plural. Tots els diaris generalistes treuen en portada la notícia del naixement de la Infanta... tant els de dretes com els d'esquerres. L'únic que els diferencia és la grandària del titular i la fotografia.

A Catalunya.... les coses no són massa diferents: també tots els diaris i ràdios del nostre país obren els seus informatius amb la notícia Reial. És a dir, que no hi ha premsa republicana??? Avui... la reforma constitucional és un tema que està sobre la taula "gràcies" a la monarquia. Dimecres arriba l'Estatut al Congrés i llavors tothom dirà que la Carta Magna no es pot ni tocar! En fi... les contradiccions d'aquest Estat on avui més que mai es veu que té dèficits democràtics: no hi ha pluralisme!

L'únic diari digital on he vist que NO es feia referència a la notícia és Vilaweb, des d'aquí el meu profund agraïment.

A on hem arribat?

ester c.p. | 13 Juny, 2005 21:00
Que el PP s'hagi llençat a fer la ruta del bakalao de manifestacions em sembla bé. Primer, les de les víctimes del terrorisme, després la que volia reivindicar l'arxiu de Salamanca i ara vindrà la marxa en contra dels matrimonis gais. 3 dissabtes i 3 manis. Els populars porten molta activitat... El què no em sembla tant bé és com s'està dividint de nou l'Espanya franquista i la republicana. Algú em pot explicar per què un senyor de Salamanca ha de portar una pancarta amb amenaces de mort a un polític escollit democràticament.La situació em sembla constitutiva de delicte, però, no n'hi ha prou que se li imputi un delicte a la persona que portava la pancarta. És necessari que una vegada per totes el PP s'adoni que estem en un Estat de dret, plural i democràtic. Que no tothom pensa com ells i que hi ha persones- ciutadans amb els mateixos drets- que han votat aquella persona que amenacen de mort. El fiscal general de l'Estat haurà d'estudiar si s'ha d'actuar d'ofici o si accepta una denúncia contra la presència de pancartes de Salamanca. Però, és necessari també que el PP depuri les seves responsabilitats polítiques... és necessari que el màxim responsable del partit present a la manifestació, Ángel Acebes, dimiteixi. Si no ho fa aviat, s'haurà de convocar una manifestació per demanar-ho!!!

La política catalana: un camí d'espines

ester c.p. | 27 Maig, 2005 14:23

La política catalana no passa en aquests moments per un camí de roses sinó per un camí d'espines. El viatge de Pasqual Maragall i de Josep Lluis Carod Rovira ha centrat la majoria de declaracions polítiques d'aquesta setmana. Sobretot, el punt de mira ha estat la imatge de Carod Rovira amb una corona d'espines i Maragall fotografiant-lo. Aquesta grotesca postal ha obert un nou front amb l'oposició i amb la societat.

Tornem a estar com sempre: fets insignificants són els que acaben agafant més ressò mediàtic. La imatge que Israel s'ha emportat de Catalunya d'aquest viatge oficial és el què ha preocupat als polítics catalans aquesta setmana. És això el que realment el què preocupa a la ciutadania? Ningú parla que aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei de carreteres que, tot i que permet la creació de 300 km d'autovies lliures de pagament , no exclou el sistema de peatges. Ningú parla de massificació a les aules d'alguns municipis catalans. Ningú parla del gairebé miler de veins del Carmel que encara han de tornar a casa. Tornem estar davant una irresponsabilitat política: la classe política del país es preocupa més d'allò que finalment Maragall ha qualificat com estupidesa més que no pas de la realitat. Això si que és una vertadera estupidesa!