Memòria històrica (I): els posts del meu primer blog

Recuperant els posts del meu primer blog: http://el-calidoscopi-politic.bloc.cat/

Eto'o i Ibarra

ester c.p. | 19 Maig, 2005 09:35

A primera vista, el jugador de futbol, Samuel Eto'o, i el president d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, no tenen res a veure. Però, si que tenen una cosa en comú: tots dos van insultar en públic. El primer ho va fer durant la celebració del títol de lliga del club blaugrana amb la frase "Madrid cabrón, saluda al campeón". El segon ho va fer en una roda de premsa sobre finançament i va dir referint-se als catalans "son unos cretinos".

Les circumstàncies de l'insult són ben diferents i evidentment no es poden comparar. Però, les repercussions haurien d'haver estat les mateixes. Doncs resulta que no.... que Eto'o ha hagut d'entonar el mea culpa i en canvi Ibarra que va titllar d'estúpis i necis a tots els catalans (el diccionari de l'Enciclopèdia catalana defineix d'aquesta manera l'adjectiu cretí) no s'ha hagut de disculpar.

Les paraules d'Eto'o són fruit d'un moment d'eufòria, les paraules d'Ibarra van ser pronunciades amb tota la serenitat i premeditació que comporta una roda de premsa. A més, resulta que Eto'o és només un futbolista i Ibarra un polític escollit democràticament.... Tot plegat, fa reflexionar sobre l'excessiva importància del futbol dins la nostra societat i sobre la important pressió que tenen els mitjans de comunicació madrilenys que són els que van abocar al camerunès a demanar perdó!

Debat estèril

ester c.p. | 04 Maig, 2005 08:40
La política catalana i espanyola estan immerses aquests dies en un debat o dilema: negociació multilateral o negociació bilateral, aquesta és la qüestió! Un cop presentada la proposta de finançament del tripartit. Ara, ens tirem els plats pel cap per posar-nos d'acord on i com negociem la qüestió.

El govern espanyol assegura que el marc més idoni és la conferència de presidents autonòmics del pròxim mes de juny. Per la seva part, la Generalitat creu que la negociació s'ha de fer bis a bis entre l'Estat i Catalunya. La polèmica està servida i atenció, mentrestant, el nou model de finançament congelat!. Una gran estratègia!!!

És evident que els mitjans determinen els resultats, però, no podem perdre el nord! Volem un millor sistema de finançament de Catalunya per eixugar el dèficit sanitari, per tenir més recursos per l'educació i perquè s'aixequin les barreres dels peatges. Per tot això, crec que estem caient en un debat estèril. Allò important és negociar i aconseguir un finançament més just. No negociar com hem de negociar! La classe política hauria de tenir més responsabilitat i no oblidar els seus objectius en picabaralles polítiques. Si hem de negociar amb una taula de 17 fem-ho, ja serà un primer pas, si ens hi neguem .... seguim el joc al govern espanyol!

Primer assalt

ester c.p. | 28 Abril, 2005 19:57
El tripartit ha presentat ja la seva proposta de finançament. I la respota del "govern amic" no s'ha fet esperar. Solbes dixit "el canvi que proposa Catalunya requereix un acord de totes les autonomies". Això, per mi, s'interpreta com un NO del PSOE. És impossible que la resta de comunitats autònomes acceptin un sistema de finançament que indirectament els perjudica.

La proposta de finançament del govern català presentada avui limita la solidaritat amb la resta de l'Estat. Segons el text presentat avui, Catalunya hauria de cedir com a màxim la meitat dels impostos recaptats. Això, no ho acceptaran les altres autonomies, per tant, les declaracions de Solbes són un got d'aigua freda al tripartit i a Catalunya. De moment, el primer assalt està servit i jo veig que aquí no es canviarà res. Els catalans, de moment, continuarem sense decidir què en fem dels nostres diners. Tot just estem al primer assalt del combat!

Demà és el dia

ester c.p. | 27 Abril, 2005 14:54

Demà és el dia que el tripartit presenta la seva proposta de finançament. En un principi ha de ser la solució a l'expoli fiscal que Catalunya està vivint. Segons les primeres informacions, el nou model de finançament català limita la solidaritat de Catalunya amb Espanya tant quantitativament com temporalment. Això és una bona notícia. El que no ho és tant és que el nou sistema de finançament no serà el de concert econòmic sinó un híbrid entre el model basc i l'alemany.

A partir d'aquí, caldrà veure què hi diu el principal partit de l'oposició, CIU, i el més important, què hi diu el govern espanyol. S'haurà de veure fins a quin punt el PSOE és un partit que creu amb el federalisme, s'haurà de veure si volen impulsar l'Espanya plural. Catalunya ha de millorar el seu sistema de finançament ja. Qualsevol país que dóna el 7% del PIB anual està destinat a l'alentiment econòmic. Així doncs, és necessari aprovar un nou finançament. Però.... aquí també hi ha altres punts de vista... caldrà veure què hi diuen Extremadura, Andalusia o Múrcia. Aquestes autonomies són les que s'ompliran la boca de crides a la solidaritat i no es pot oblidar que són precisament aquests els territoris més beneficiats pels diners catalans.

Què en queda de la crisi del 3%?

ester c.p. | 20 Abril, 2005 17:33

La comissió d'investigació dels fets del Carmel ja ha acabat la seva primera ronda de compareixences. Es tracta de la fase que havia de determinar quina és la causa de l'esvoranc del barri barceloní. Ara, s'iniciarà la segona part de la comissió que hauria d'investigar l'adjudicació d'obres públiques dels últims 20 anys. De moment, però, hi ha poques esperances perquè els ciutadans en puguem treure un pam de net.... Resulta que els representants polítics de la comissió han decidit que no és necessari que donin explicacions ni Pasqual Margall ni Jordi Pujol.

Increïble. Qui és que va generar la crisi del 3%? qui és que va pronunciar aquesta xifra? Si la memòria no em falla va ser Pasqual Maragall, i ara, resulta que la seva declaració no és necessària quan investiguen les suposades comissions en l'adjudicació d'obres públiques. Jo demanaria una mica de serietat...i sobretot respecte a la ciutadania. Pasqual Maragall- president de la Generalitat- devia tenir alguna prova quan va dir "el problema és el 3%". Amb què es basava? en rumors? doncs que diguin d'on vénen? El què no pot ser és que la comissió investigui un problema sense una de les persones que l'ha portat a la llum. D'altra banda, tampoc és lògic que Jordi Pujol no hagi de donar el seu punt de vista. Ha estat president de la Generalitat durant 23 anys i com a tal ha de saber-ho tot sobre qualsevol departament del govern català. Si és evident que Maragall expliqui en què es basen les seves acusacions també ho és que Pujol es defensi. Però, resulta que no... que cap dels dos ha de ser-hi... Quan va esclatar la famosa crisi del 3%, tots els polítics prometien transparència pel futur.... jo diria que ara ja no estan complint la seva promesa! En aquell moment quan es va resoldre la crisi era de les que creia en la responsabilitat dels polítics catalans. Ara ho tinc ben clar, aquí hi ha un pacte de silenci entre CIU i PSC. Tot plegat, una decepció més pels ciutadans... després en època electoral els polítics s'ompliran la boca amb crides a la participació i amb frases com "transparència política". Llavors, ja serà massa tard!

33 a 33

ester c.p. | 18 Abril, 2005 16:30
Avui les calculadores dels principals líders dels partits bascos treuen fum. No acaben de trobar solució al problema matemàtic que els ciutadans i ciutadanes d'Euskadi els hi han plantejat. Intenten provar les diferents propietats de la suma... i comproven una vegada i una altra que l'ordre dels factors no altera el resultat. Els 29 diputats del PNB-EA sumats amb els 4 d'EB i l'únic diputat aconseguit per Aralar sumen 33. El destí ha volgut que aquest sigui el mateix número que surt de sumar els diputats del PSE (18) i els del PP (15). Els populars ja han dit que donarien suport a Patxi López com lehendakari. Així doncs: 33 a 33. Aquest és el resultat més probable de la sessió d'investidura del pròxim lehendakari.

Però, com que parlem de política i no de matemàtiques, sempre poden haver-hi sorpreses d'última hora. El Partit Comunista de les Terres Basques té allò que últimament està tant de moda en política: la clau de la governabilitat. Els abertzales, però, no es decidiran sense res a canvi. I seria probable que s'abstinguessin a la votació. Per tant, no optarien ni per Juan José Ibarretxe ni per Patxi López. El resultat continuaria sent 33 a 33 i llavors hi haurien tres opcions: que el PNB pactés amb l'esquerra abertzale, que el PNB i el PSE pactessin (tot i que Patxi López ja ha dit que no pactarà si no és ell el lehendakari, no accepta la vicelehendakaria) o que es tornessin a convocar eleccions. Cal dir que si d'aquí a 60 dies no s'ha nomenat al cap de l'executiu del govern basc, l'Estatut de Gernika obliga a tornar a convocar comicis.

Avui ha estat el dia de les calculadores...per comprovar la nova distribució de l'arc parlamentari, però, també ha estat el dia dels telèfons. Ibarretxe ja ha trucat a tothom per negociar. Les diferents possibilitats de pactes estan sobre la taula, però, de moment hi ha mutisme entre les forces basques. Els pròxims dies seran decisius no només per saber qui serà el pròxim lehendakari sinó pel futur d'Euskadi. Un pacte entre els nacionalistes i abertzales seria un nou impuls a l'autogovern d'Euskadi, però, a Madrid una opció així no aconseguiria res de res. Un pacte entre els socialistes i els nacionalistes podria aconseguir tirar endavant una reforma estatutària, tot i que aquesta seria descafeinada.

Els bascos i basques encara no poden saber quina és la millor opció. A Catalunya, de moment, volem aconseguir els resultats de la primera opció (impuls a l'autogovern) amb els mitjans de la segona (pacte socialistes-nacionalistes). De moment, a part de molts elogis a l'anomenada "via catalana" encara no hi ha res definitiu. A finals de juny, tindrem el text del nou estatut acabat i a finals d'aquesta setmana la proposta de finançament del tripartit sobre la taula. Serà llavors quan els catalans podrem aconsellar als bascos.

Anem a pams: primer els resultats

ester c.p. | 18 Abril, 2005 10:02

Avui serà un dia d'anàlisi electoral a Euskadi i al conjunt de l'Estat. Els resultats d'ahir sortits de les urnes plantegen un interrogant sobre la formació del nou govern basc. La coalició PNB- Eusko AlKartasuna ha guanyat els comicis amb 29 diputats, 4 menys que en les últimes eleccions. Això, deixa el lehendakari Ibarretxe en una situació complicada. Podria governar en solitari, però necessita el suport dels socialistes o del Partit Comunista de les Terres Basques. El PSE ha passat a ser la segona força política amb 18 diputats, mentre que el PP ha perdut 4 representants i ha obtingut 15 escons. Per la seva part, el Partit Comunista de les Terres Basques ha aconseguit aglutinar el vot de l'esquerra abertzale i ha aconseguit 9 diputats. Ezker Batua ha mantingut els 3 representants, mentre que Aralar, el partit independentista que condemna la violència d'ETA, ha aconseguit per primera vegada un representant.

13 punts

ester c.p. | 17 Abril, 2005 20:56
13 punts. Aquesta és la diferència de participació entre els últims comicis bascos i els que s'han celebrat avui diumenge. No crec que el mal temps apel·lat per molts mitjans de comunicació pugui ser la causa d'aquest descens de participació.

Potser l'abstenció es pot interpretar d'altres maneres...Una d'elles és que a Euskadi cap de les 8 eleccions autonòmiques que s'han fet s'han desenvolupat amb plena normalitat democràtica. Per una banda, una bona part de persones han d'acudir a les urnes acompanyats d'escortes. Per l'altra, molts bascos i basques veuen com la papereta que han de posar dins del sobre no hi és. No és per casualitat és que la candidatura en qüestió ha estat impugnada. Aquests dos fets mostren que els ciutadans d'Euskadi no poden exercir de forma LLIURE el seu vot. Possiblement, una part d'aquests 13 de cada 100 bascos que han decidit no anar a votar a aquests comicis... ho han decidit per no haver-ho de fer sota unes condicions que consideren lamentables. L'abstenció possiblement és un PROU a la situació actual. El País Basc necessita una solució definitiva a la seva situació com a nació, però, sobretot necessita immediatament una reconciliació social.