Política, comunicació, TIC i altres dèries...

Els blogs, tot està per fer i tot és possible

2009-12-23T16:43:00.000-08:00

Acabo el 2009 amb una bona notícia acadèmica: la tesina ha superat sobradament l'avaluació. I ara toca mirar al futur, definir nous reptes, trobar nous conceptes, realitzar noves hipòtesis, afinar objectius, redirigir projectes i fins i tot difondre els temes ja estudiats...i tot això no es pot fer sense mirar enrere i per tant sense mirar aquest blog. Un blog que porta vuit mesos aturat, és a dir, mort, un terme aquest últim utilitzat i aplicat a la meva tesina.

En aquests moments, no se si els blogs ja formen part de l'arqueologia d'internet, si el facebook els ha desplaçat i ja ha assumit les funcions d'eina per escriure posts o notes per informar (influenciar) a aquells ja convençuts amb les idees que s'hi escriuen. De fet, aquesta és una de les principals conclusions de la meva tesina, el fet que els blogs polítics són una eina per reforçar la ideologia dels afins. Tot i això, fa mesos ja vaig escriure un post titulat "El Facebook està matant el meu blog", i ara estic intentant demostrar que és fals...

Tot està per fer i tot és possible. Amb paraules de Miquel Martí Pol és com encaro la recerca futura... i és que el 2010 serà un any de campanya electoral i un any on es potenciaran les eines de comunicació política i se'n crearan de noves. Així que, a més de pensar, cal esperar perquè Internet serà de ben segur una de les principals eines utilitzades pels partits.

Han de pagar 856.000 dòlars...

2009-04-16T12:23:00.000-07:00

Es tracta de la quantitat que han de pagar els Obama aquest any a Hisenda. Així ho indica la declaració de la renda que es pot consultar a la pàgina web de la Casa Blanca. Un símbol més de transparència i que compleixen els seus deures com a ciutadans. En el formulari es pot veure els ingressos que aquest any han tingut els Obama, Barack i la seva esposa Michelle, i també es pot observar com descriuen les seves professions: US President i US First Lady. El vicepresident, Joe Biden, haurà de pagar més de 46.000 dòlars d'impostos, tal i com indica la seva declaració de la renda també publicada a Internet. En definitiva, petits gestos que volen continuar demostrant que l'administració Obama és diferent i que Internet és, per damunt de tot, una gran font d'informació que facilita la transparència política.

The Real West Wing

2009-03-15T03:33:00.000-07:00

La meva addicció d'aquests dies a The West Wing m'ha fet descobrir aquest vídeo, realment boníssim...i també útil per saber "qui és qui" a la Casa Blanca.

Els dos plats de la balança

2009-03-08T07:32:00.000-07:00

Aquests dies, l'sprint que estic fent per acabar la tesina no em deixa temps per actualitzar el blog. En 15 dies, espero tornar a la blogosfera, a la xarxa i també a la vida social off-line! :-)

Mentrestant, recupero un esquema conceptual que vaig fer durant els primers mesos dels cursos de doctorat, un document que simbolitza l'embrió del què aquests dies estic acabant. Es tracta d'un d'aquells documents imprescindibles per a la realització de l'estudi, però, que no té cabuda material en la tesina final.....Per això, el deixo aquí!

Els blogs fan el salt

2009-02-07T07:24:00.000-08:00

Curiosa i per fer-ne seguiment és la iniciativa portada a terme per The Printed Blogs. Es tracta d'una empresa de Chicago que publica un diari local imprès format per articles i fotografies que s'han publicat a blogs. La publicació es distribueix a grans ciutats, de moment, una vegada per setmana i l'objectiu és crear-ne diferents edicions per barris. La principal via de finançament d'aquest diari és la publicitat local i esdevé més fàcil a causa dels baixos costos de creació de continguts. Els bloggers en són els creadors i, en certa manera, els editors ja que envien els continguts que volen que surtin publicats.

En podeu veure el segon número clicant aquí.

A primera vista, el projecte és interessant per diversos motius: ha provocat que els blogs passin del món virtual al real; l'edició del diari és col·laborativa; i el nivell de segmentació del públic és infinit ja que es pot determinar segons l'origen i temàtica dels blogs dels quals es treuen els articles. A Catalunya, d'aquesta manera, les bloguesferes geogràfiques (Bagesfera, ebresfera, vallesfera, maresmesfera, etc) podrien també convertir-se en diaris locals i comarcals. La gran quantitat d'informació territorialitzada i de qualitat que acull la xarxa podria sortir de la pantalla i arriba al carrer.

I ara...la por digital

2009-01-29T12:49:00.000-08:00

Fa un parell d'anys, la preocupació dels polítics i teòrics era la fractura digital o escletxa digital. És a dir, el fet que molta gent no tingués accés a la Societat de la Informació i no pogués beneficiar-se dels seus avantatges. Les tesis dels ciberoptimistes, el grup teòric que defensava la xarxa com una gran oportunitat, triomfaven ja que el concepte "fractura digital" era vist de forma negativa. Actualment, les coses ja han començat a canviar. No és que l'accés a Internet sigui universal, però, si força majoritari i d'aquí l'èxit d'eines com el Facebook o el YouTube.

Superada aqueta etapa, ara les tesis dels ciberpessimistes comencen a quallar, almenys és el que he pogut observar durant les últimes setmanes. Tinc amics i coneguts que s'esborren del Facebook i estan obsessionats en no deixar cap mena de rastre seu a la Xarxa. Proliferen els articles a la premsa i les entrevistes a la televisió sobre la protecció de dades i els suposats perills i riscos de la Xarxa. Tot fa pensar que ara l'enemic és un altre, no és la fractura digital sinó la por digital.

Un vídeo pel post número 100

2008-12-18T13:14:00.000-08:00

Amb pitjors i millors èpoques, com la vida mateixa, aquest blog arriba al post número 100...Per celebrar-ho, un vídeo que em van fer descobrir ahir i que és genial. Són cinc minuts, però, valen la pena.

El PPC ja no és un "bitxo raro" amb l'ús d'Internet

2008-12-05T11:17:00.000-08:00

"Bitxo raro?" és la pregunta que es formula el PP de Catalunya en la seva nova campanya, que ha llençat exclusivament a la xarxa, i que es pot trobar en el domini,per cert .cat, http://www.bitxoraro.cat. Deixant de banda les interpretacions polítiques que va suposar la sortida de Josep Piqué i l'arribada de Daniel Sirera, un dels canvis més importants que va fer el PPC va ser la configuració d'una estratègia comunicativa a la xarxa. El setembre de 2007, els populars catalans van renovar la seva web i es va fer una aposta decidida per les eines web 2.0 (Flickr, Youtube, Netvibes amb els blogs dels seus membres, Facebook, etc). La decisió d'impulsar una estratègia comunicativa a la xarxa possiblement no passava per alt la gran aposta que el partit de Ciutadans va fer per Internet durant el seu naixement i aparició a l'escenari parlamentari.

Ara, amb Sánchez Camacho, l'estratègia de comunicació on-line del PPC continua. La campanya "Bitxo raro" s'ha posat en marxa mitjançant una web que inclou el vídeo, les fotos de la campanya publicades a Flickr, la possibilitat de formar part del grup "bitxo raro?" al Facebook o a Tuenti i l'enllaç al Youtube. El vídeo, en blanc i negre, i amb un relat explicat a través de molts personatges en català i en castellà que miren a càmera (un vídeo minimalista que agafa una estètica "obamaniana") vol explicar que per celebrar els 30 anys de la Constitució o apostar pel bilingüisme no s'és un "bitxo raro". A la web de la campanya, s'hi pot trobar una carta de la presidenta del PPC, dirigida a Montilla, explicant el motiu de la campanya; el guió del vídeo; la nota de premsa i, fins i tot, el vídeo amb subtítols.

Sense analitzar el contingut de la campanya, només tenint en compte el mitjà utilitzat, el que està clar és que el PPC ja no és un "bitxo raro" amb l'ús d'Internet, sinó ben al contrari, els populars es troben com "peix a l'aigua" en l'àmbit de la comunicació política on-line.

El facebook està matant aquest blog

2008-11-28T14:12:00.000-08:00

Un article The Wired del mes d'octubre ja ho afirmava, però, no m'ho vaig creure. Ara, ja veig que és un fet: el facebook està matant el meu blog. Evidentment, és una qüestió de temps ja que tot el temps que he passat a dedicar al meu blog ara l'acapara la popular xarxa social. Però, no només és una qüestió de temps sinó també de format i de convergència d'eines web 2.0. De format, per què el facebook permet només amb una frase (actualització d'estat) expressar una opinió sobre qualsevol tema i perquè sovint, en el meu cas, he rebut més comentaris en una sola actualització d'estat que tots els que ha rebut el meu blog en 98 posts d'existència. L'altre aspecte positiu del facebook és la convergència d'eines: xat, mail (safata d'entrada), fòrums (totes les causes i grups), flickr i notes(el que equivaldria als blogs). El temps dirà i tractant-se de web 2.0...dirà molt aviat!

President Obama, puc treballar per vostè?

2008-11-08T08:10:00.000-08:00

El president electe, Barack Obama, continua apostant per Internet i pel web 2.0. Sap que aquest mitjà és el que ha difós, entre els votants més joves i per tot el món, el seu popular "Yes, we can!". Així doncs, no és casualitat que la seva primera acció després de ser escollit president hagi estat posar en marxa la web Change.gov.

Es tracta d'una pàgina web que indica els dies que queden perquè comenci el mandat d'Obama-Biden, que inclou notícies i en la qual es poden introduir les vivències personals del dia de la victòria del candidat demòcrata. Però, l'espai més curiós del lloc web és el que permet introduir les dades personals i el currículum per tal d'optar a un lloc de treball a la futura administració nord-americana. Evidentment, potser no hi haurà cap seleccionat, però, la idea continua sent fidel al discurs del candidat Barack Obama: tothom pot accedir a la Casa Blanca sigui quin sigui el seu origen.

El conte de "Joe, el lampista"

2008-10-18T05:35:00.000-07:00

Recordo que de petita, amb 4 o 5 anys, tenia uns quants contes d'una col·lecció que ensenyava oficis. Els títols eren senzills i explícits: "Maria, la infermera"; "Paul, el paleta" o "Ester, la jardinera". Els contes explicaven un dia d'aquests personatges i les seves professions. Ara, es podria afegir un nou conte a la col·lecció: "Joe, el lampista" el qual la seva història inclouria també un nou capítol: el de preguntar a Barack Obama si pujarà els impostos si arriba a ser president dels Estats Units. La cosa aniria així:

Doncs resulta que "Joe, el lampista", que segons "The New York Times" no es diu Joe ni té la homologació per fer de lampista, ha centrat la campanya electoral nord-americana durant les últimes hores. De fet, ha esdevingut popular des que el candidat republicà, John McCain, el va citar a l'últim debat electoral com a exemple per anar en contra el pla d'impostos d'Obama. Resulta que Joe vol muntar la seva pròpia empresa de lampisteria, però, sap que si vota a Obama haurà de pagar més impostos que si opta pel candidat republicà. Entre els dos candidats, durant el debat de dimecres a la matinada, "Joe, el lampista" va ser mencionat fins a 13 vegades, fet que va fer que l'endemà el jardí de la casa de Joe s'omplís de periodistes i es convertís en un símbol de la classe mitjana nordamericana.

Ara que el "The New York Times" ha destapat la vertadera identitat de Joe, alguns consideren que tot plegat ha estat una estratègia electoral de l'equip de campanya de McCain per posar en contra d'Obama bona part del vot indecís de la classe mitjana. Sigui com sigui, el fet demostra una cosa: els missatges polítics arriben a més gent i de forma més contundent si existeix un personatge amb una vida pròpia i unes circumstàncies socials, independentment de si són reals o no. Amb la col·lecció de contes de quan era petita passava el mateix, el que feia interessant la feina d'infermera, paleta o jardinera eren precisament la Maria, el Paul o l'Ester.

La pregunta és quin serà el proper pas dels estrategues de campanya del candidat demòcrata. Si el pla d'impostos d'Obama ha estat qüestionat amb el cas de Joe, ara, la resposta d'Obama ha de venir de mans d'una persona també de carn i ossos que expliqui que sense la recaptació que vol obtenir Obama amb el seu pla no podrà accedir a cap tipus de cobertura sanitària.

La web d'ICV es passa al 2.0

2008-10-18T04:34:00.000-07:00

Dilluns es va presentar la nova pàgina web d'Iniciativa per Catalunya Verds que aposta clarament per les eines 2.0 i per una estructura de la informació molt més clara. L'abans i l'ara ho demostren:

La nova web utilitza eines com el YouTube o el Facebook i incorpora una enllaç amb la pàgina que aglutina tots els blogs dels membres del partit (ecosocialistes.cat). L'aspecte, però, més important és que, a partir d'ara, tots els continguts del web estan subjectes a llicència Creative Commons, convertint-se en la primera formació política catalana que opta per aquest tipus de llicència lliure.

Els blogs reben premis aquest cap de setmana

2008-10-09T10:48:00.000-07:00

Aquí va un post...per treure el meu blog del seu estat letàrgic. Doncs va de premis: Aquest cap de setmana es fa l'entrega de la primera edició dels Premis Blocs Catalunya (demà divendres a Girona) i del Premi Bloc Maresme (dissabte a Pineda de Mar). Malauradament, no puc assistir a cap dels dos actes.

Quant als Premis Blocs Catalunya, organitzats per stic.cat, destacar que només hi ha un blog d'un polític com a finalista. Es tracta del videoblog de l'Artur Mas que personalment penso que no aprofita la interactivitat que ofereix aquest mitjà ja que no permet comentaris dels internautes.

Del segon guardó, Premi Bloc Maresme, organitzat pel Diari Maresme, els finalistes de la categoria de política són: Saül Gordillo, Xavier Mir, Bernat Costas, Ramon Bassas i Joan Salicrú. Cinc noms de referència a la comarca i a la blogosfera catalana en general. A tots ells, moltes felicitats!

Bones vacances!!

2008-08-08T01:48:00.000-07:00

Me'n vaig de vacances...menys temps del que a vegades m'he estat sense actualitzar, però, em fa il·lusió deixar constància que el blog està tancat per vacances!
Bones vacances a tothom! :-)

El nou Big Brother: Facebook

2008-08-06T02:57:00.000-07:00

Fa unes setmanes que amb una companya dels cursos de doctorat comentàvem que havíem de fer una article o "paper" sobre les conseqüències que el Facebook provoca i està provocant en les relacions humanes. En els últims 4 dies, diversos comentaris m'han fet pensar que les conseqüències del Facebook són inevitables. Alguns exemples:

-El cap de setmana una amiga em preguntava, només saludar-me, que com estava de la setmana tan "estressant" que havia tingut. No li havia dit res en tota la setmana, però, havia seguit atentament les meves actualitzacions del perfil. (Font: Estat (Facebook)).

-Impossible oblidar-se de cap aniversari. (Font: Avui és l'aniversari de... (Facebook)).

-Una companya em deia que havia estat horrorós quan se li va acudir, després de mesos de separar-se, canviar el seu "estat civil" al facebook. Li plovien mails dels seus coneguts preguntant si era veritat que tornava a estar soltera.(Font: Feeds o notícies).

-Després de mesos de no veure un amic, et pregunta... "Què tal va anar el viatge a Berlín?, i diu amb veu baixa "ho he vist a les fotos Facebook". (Font: Fotos (Facebook)).

D'aquí un temps, si no surt cap més Killer App que deixi el Facebook fora de joc, potser, a les converses, ja no caldrà dir entre dents "ho he vist el Facebook" perquè tots suposarem que tot el què publiquem allà és perquè els nostres amics i coneguts ho sàpiguen. En fi, estem immersos en un nou Big Brother, el Facebook. Passegem per les vides dels nostres amics i es passegen per les nostres. De moment, és divertit, però, és evident que les conseqüències més profundes que suposarà l'ús d'aquesta xarxa social en les relacions socials encara estan per arribar...D'aquí uns mesos en parlem!

Dos consultors polítics catalans assessoraran a Barack Obama

2008-07-31T14:15:00.000-07:00

Després de les nombroses referències que s'han fet en aquest blog sobre la campanya de Barack Obama, ara toca destacar una notícia que també toca a casa nostra. A finals d'agost, dos catalans s'incorporaran a l'equip de campanya del presidenciable demòcrata. Són Àlex Terés i Jordi Segarra, ambdós consultors polítics i membres de l'Associació Internacional de Consultors Polítics. La seva missió serà assessorar al senador d'Illinois en qüestions llatines i fer-li aportacions sobre política europea. Una notícia que demostra que a Catalunya hi ha molt talent, fins i tot, en disciplines que han nascut als Estats Units. Molta sort a tots dos en aquesta aventura!

"La política afecta a quasi tot, si no t'interessa la política, no t'interessa res"

2008-07-07T14:22:00.000-07:00

Amb aquesta contundent frase acaba un spot electoral del Govern britànic que vol incentivar la participació a les eleccions. És un dels 2.800 spots electorals que hi ha a La Virreina-Centre de la Imatge de Barcelona, en el marc de l'exposició "Spots electorals. L'espectacle de la democràcia" que es pot visitar fins el proper 28 de setembre. Es tracta d'una exposició que recull spots electorals, realitzats des de 1989, de 70 països com Corea del Sud, Nicaragua, Iraq, Palestina, Suècia, Anglaterra, Escòcia, Noruega, entre altres. Tots ells rigorosament classificats tan pel seu missatge com per la forma de transmetre'l. És a dir, hi ha spots patriòtics, de programa, d'oponent, bessons, que exalten l'honestedat del candidat, que utilitzen la ficció, la paròdia i, fins i tot, el musical. En aquesta última categoria no té pèrdua un spot de Corea del Sud que utilitza el popular tema "Do, re, mi" interpretat per Julie Andrews a "Sonrisas y Lágrimas"...Curiositats a part, una exposició amb un gran treball de classificació al darrera que ofereix al visitant la possibilitat de visionar els spots a la carta.

Els blogs, un guany per a la qualitat de la nostra democràcia

2008-06-15T09:21:00.000-07:00

Aquesta és una de les afirmacions que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, pronuncia en aquest vídeo de presentació de la primera edició dels Premis Blocs Catalunya. Per Tresserrass, el món dels blogs és "una apoteòsi de la subjectivitat... i potser s'acabarà descobrint, a base de sumar subjectivitats molt diverses, quina és la realitat més objectiva que també n'es de complexa". Segons el conseller, "els blogs han permès que a l'escenari públic hi hagi la paraula de gent que fins ara només tenia paraules per a ella mateixa, i això suposa un guany per a la qualitat de la nostra democràcia". Interessant la reflexió i sobretot perquè són poques les vegades que un membre del Govern parla del fenomen blog.

Beers&Politics 2.0 a Barcelona

2008-06-01T12:50:00.000-07:00

Divendres 6 de juny es farà el primer Beers&Politics 2.0 al barri de Gràcia de Barcelona (carrer Sant Agustí, 14). Es tracta d'una trobada informal de 19:50 a 23:50 per parlar de blogs i de política organitzada per Xavier Peytibi, entre altres. Al seu blog (e-Xaps. Partits polítics i Internet) podreu trobar-hi més informació. L'esdeveniment com no podria ser d'una altra manera ja es troba al Facebook.

Nova ministra amb blog

2008-04-13T04:47:00.000-07:00

La ministra més jove del nou govern de Zapatero- Bibiana Aído, 31 anys- té blog. Es titula ""Amanece en Cádiz",està allotjat a WordPress i el va obrir el passat mes de febrer. La titular del nou ministeri d'igualtat és la més jove de l'executiu de Zapatero i com a membre de la "generació blog" en té un. Esperem que ara continuï utilitzant aquest blog com a eina per explicar la seva tasca i polítiques de govern...

El Liceu crida Wa Yeah!!

2008-03-30T14:13:00.001-07:00

Ha estat aquest diumenge al vespre gràcies al grup mallorquí Antònia Font que en només 5 dies va esgotar totes les entrades d'aquest concert. Un concert que ha portat els temes del disc "Coser i Cantar" amb la New Royal Philarmonic 4 Quesos Orchestra i que ha omplert el Liceu de moltes persones que, per primera vegada, es trobaven al recinte d'òpera més reconegut de la ciutat comtal. És d'agrair veure com la direcció del Liceu obre la porta a nous estils ja que així dóna la benvinguda també a nous públics. Cançons com "Love song", "Alpinistes Samurais" o "Alegria" han fet tremolar les parets del Liceu. El millor tema amb tot el públic dret i cantant ha estat, com no podia ser d'altra manera, aquest:

Els perills del Google

2008-03-28T10:05:00.001-07:00

A hores d'ara les Facultats de Comunicació i Periodisme deuen repetir per activa i per passiva el perill d'utilitzar Internet com a font d'informació, però, això no passa des de fa molt temps. Només fa 3 o 4 anys que els periodistes utilitzen de forma intensiva el Google i a vegades es poden cometre errors. Un error divertit, però, que ens pot fer reflexionar sobre la "infoxicació" que pot generar Internet i quin ús se'n fa d'aquest per part dels professionals és el que ha comès la revista immobiliària Spanish Real Estate. En una notícia sobre la recaptació a Catalunya de l'impost de successions han col·locat una foto de l'imitador d'Antoni Castells del programa Polònia per error. Segons explica el diari Avui (notícia), la confusió s'ha pogut produir perquè quan es fa una cerca al Google Imatges de "Antoni Castells", la foto del seu imitador surt entre els 10 primers resultats.

Aquesta és una captura de pantalla de la notícia que ara ja ha estat retirada com podeu veure en la següent imatge:

El millor vídeo polític del 2007 del YouTube

2008-03-25T12:37:00.000-07:00

Ja es coneixen els guanyadors dels YouTube Awards 2007, el "Òscars" d'Internet. Són dels vídeos més votats pels usuaris de la plataforma de vídeo més popular. Quant a la categoria de política, el vídeo guanyador que ha aconseguit desbancar el popular "I've got crush on Obama" ha estat "Stop the clash of civilizations" realitzat per Avaaz.org, una associació que vol reduir la distància entre el món que tenim i el món que volem:

Val la pena donar un cop d'ull als finalistes i guanyadors de la resta de categories.

Miscel·lània...

2008-03-20T05:06:00.000-07:00

1. La premsa es disculpa

Ha passat al Regne Unit en referència al cas de la Madeleine McCann. El Daily Express i el Sunday Express s'han hagut de disculpar per ordre judicial per tractar com a culpables de la desaparició de la Madeleine als seus pares, Kate i Gerry. Va ser en el moment que la justícia portuguesa va declarar sospitosos (arguidos) a la parella. Un cas sense precedents al Regne Unit i aquí on no m'imagino algunes capçaleres disculpant-se per les seves informacions inexactes o injurioses.

2. L'he buscat a "la Meca, la Seca i la Vall d'Andorra"

Es tracta del llibre "Refranyer català comentat" de Joan Amades. He anat a 5 llibreries de Barcelona i a una biblioteca de la diputació i no hi és enlloc. Trist, molt trist. Seguiré intentant-ho, però, la qüestió fa reflexionar sobre el poc interès per la cultura popular (entenc que si el llibre costa de trobar és que s'ha imposat la llei de l'oferta i la demanda i ningú el vol comprar).

P.D: Al sisè intent, m'han dit que des del 91 no es fa cap edició i que les dues últimes editorials que el van editar han tancat!

3.L'ús dels blogs per part dels dirigents d'ERC

Els mitjans de comunicació "convencionals" (premsa, televisió i ràdio) s'han fet ressò de l'ús dels blogs per part dels polítics a través de les discussions internes d'ERC. Els dirigents republicans- Joan Puigcercós, Josep Lluis Carod Rovira, Uriel Bertran i el Reagrupament de Joan Carretero- han utilitzat blogs i webs per contestar-se uns als altres...i els periodistes han estat ben atents a tot allò que escrivien aquests líders les seves pàgines personals. Una mostra que els blogs ja són una font d'informació i canal de comunicació a la política catalana. Una pena que només sigui un canal de comunicació entre líders i no amb els ciutadans. Esperem que tot arribi!

Crítica al Facebook amb sentit de l'humor...

2008-03-15T12:33:00.000-07:00

Obama in 30 seconds

2008-03-14T10:11:00.000-07:00

El grup d'activistes polítics més importants dels Estats Units, Move.On, convoca un concurs de vídeos després d'anunciar el seu suport a Barack Obama. Es tracta de fer una producció audiovisual de 30 segons a favor de Barack Obama i amb una condició: no fer cap referència a la seva rival directa, Hillary Clinton.

El jurat està format per Oliver Stone, Steve Buscemi, Matt Damon i Eddie Vedder. El guanyador s'anunciarà el proper 17 d'abril i, de ben segur, que en sortiran propostes interessants. El què m'ho fa pensar és l'edició anterior d'aquest concurs en què es demanava fer un vídeo de 30 segons en contra George Bush. Entre els finalistes, hi havia aquestes propostes:

Always look at bright side of life...

2008-03-11T10:02:00.000-07:00

Aquest és el missatge del gabinet de comunicació i premsa del líder d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, que han fet arribar a tots els periodistes després del fracàs electoral de la seva formació a les eleccions del 9 de març:

"En un día como hoy de resaca electoral, y tras agradecer las llamadas recibidas tanto de contenido profesional y las que incluyen otros igual de reconfortantes, así como aquellas que a buen seguro han acabado perdiéndose en el complicado mundo de las telecomunicaciones, desde este gabinete de comunicación os queremos recordar que la vida sigue"

Al text, han afegit aquest vídeo dels Monty Python:

En fi, ironia i sentit de l'humor en situacions difícils!

El recurs dels nens a les campanyes electorals

2008-03-08T10:31:00.001-08:00

Des d'un punt de vista de màrqueting electoral, es podria considerar que un dels recursos que ha tingut més èxit en aquesta campanya és "La niña" de Rajoy. Si més no, és un dels recursos que més e-mails i vídeos virals ha generat. Casualment, aquesta setmana, just el dia després que el líder del PP tornés a acabar el debat televisiu fent referència a "la niña", els dos candidats demòcrates nord-americans, Barack Obama i Hillary Clinton també feien referència als nens. El senador d'Illinois va expressar els seus desitjos que un nen o nena nord-americà tingui les mateixes oportunitats independentment de si ha nascut a un barri ric o pobre. Per la seva banda, una setmana abans, Hillary Clinton va llançar un nou anunci on es veien nens dormint i es deia que la seva tranquil·litat depenia de qui ocupava la Casa Blanca. En definitiva, que el recurs dels nens i nenes és habitual a les campanyes. De fet, als Estats Units, es va utilitzar aquesta estratègia per primera vegada l'any 1964 en un anunci televisiu del candidat demòcrata Lyndon B. Johnson. Aquí el teniu, val la pena(Gràcies YouTube per existir!):

Qui agafarà el telèfon de la Casa Blanca?

2008-03-02T07:26:00.000-08:00

Hillary Rodham Clinton ha llençat el seu últim anunci electoral abans de les eleccions primàries d'aquest dimarts a Texas i Ohio. Es tracta d'un vídeo on es veuen nens nord-americans dormint i va sonant el telèfon de la Casa Blanca perquè ha passat alguna cosa important que pot ser decisiva perquè els nens i els ciutadans americans en extensió puguin viure en pau. Tot depèn de la persona que agafi el telèfon...

La resposta de Barack Obama...

Somriure amb Juno (parèntesi de campanya)

2008-02-29T11:29:00.000-08:00

Avui ni política, ni comunicació ni TIC. Va de cinema...Juno, la pel·lícula guanyadora de l'Òscar al millor guió original. Un guardó merescut, al meu parer, ja que converteix una història típica i tòpica amb una història diferent. El millor: els diàlegs! ...i la música que fa sortir del cine taral·larejant...

Cibercampanya (V): el cas d'ICV

2008-02-24T13:41:00.000-08:00

La pàgina web personal: joanherrera.cat

Té 7 seccions:
Notícies: es poden trobar totes les notícies que van generant els actes de campanya.
Agenda: hi ha els propers actes.
Butlletí: és l'espai on es pot fer la subscripció per rebre el butlletí electrònic de campanya.
Mapa: a través d'una aplicació googlemaps es pot veure tots els actes de campanya d'arreu del territori.
Programa: hi ha les 30 principals propostes programàtiques de la formació.
Multimèdia: és un espai on es poden visionar els vídeos de campanya.
Participa: és un espai per deixar missatges al candidat i es publiquen al mateix espai, però, a més es pot trobar informació de com votar per correu o de com fer campanya a través de la Xarxa a través de totes les eines de la web 2.0.
Candidatura: hi ha els caps de llista per demarcacions.

El blog del candidat

El blog (http://joanherreratorres.blogspot.com/ va ser creat a l'octubre i s'acostuma a actualitzar cada setmana. De moment, és d'hora per determinar quin ús en farà durant la campanya. L'últim post és del dijous 21 de febrer, el dia d'inici de campanya.

YouTube

El candidat té un canal propi que és http://es.youtube.com/joanherrera que té 11 subscriptors. Allà es poden trobar les diferents versions dels vídeos de campanya:

Facebook, Myspace, Flickr

Joan Herrera es troba present al MySpace, al Facebook i té una galeria d'imatges al Flickr. Al Facebook, el candidat té 77 amics.

Cibercampanya (IV): el cas del PPC

2008-02-24T13:10:00.000-08:00

La pàgina web personal: Dolorsnadal.com

La pàgina web té els següents apartats:

Portada: s'hi troben les notícies d'actualitat que va generant el dia a dia de la campanya.

Sobre mi: on hi ha dades biogràfiques de la candidata.

Multimèdia: hi ha els enllaços a Twitter, Facebook, Flickr o YouTube.

Participa: és un espai que explica com s'ha de fer per ser interventor o apoderat del partit en els propers comicis.

Contacta: és un espai on es pot enviar un comentari o una pregunta a la candidata.

YouTube: http://www.youtube.com/ppcatalunya

El PPC té un canal a YouTube que compta amb 22 subscriptors i ha rebut 3013 visites. El partit creat vídeos de temes de campanya, el més recent aquest:

Twitter, Facebook i Flickr

El partit ha apostat per totes aquestes eines de web 2.0. Dolors Nadal es pot trobar al Facebook on té 74 amics, entre ells, la Esperanza Aguirre. D'altra banda, té un compte a Flickr: http://www.flickr.com/photos/dolorsnadal. A més, és la primera candidata que utilitza el Twitter (http://twitter.com//dolorsnadal)encara que quan acabi la campanya es podrà analitzar quin ús n'ha fet.

Cibercampanya (III): el cas d'ERC

2008-02-24T12:47:00.000-08:00

El blog del candidat: http://www.joanridao.cat

Esquerra Republicana de Catalunya no ha optat, com la resta de partits, de crear una pàgina web personal pel seu candidat que ja tenia blog abans de començar la campanya. Concretament, el blog de Ridao que s'actualitza amb força freqüència està actiu des del gener de 2007. Tot i això, el seu últim post és del 21 de febrer, el dia abans de l'inici de campanya. Així doncs, és aviat encara per valorar quin serà l'ús que se'n farà d'aquesta nova eina de comunicació política.

Youtube, lligat a ERC TV

S'hi pot accedir des de la pròpia web del partit: http://www.esquerra.cat/esquerra-tv o des de la popular plataforma de vídeo, YouTube (http://www.youtube.com/user/EsquerraTV). Aquest canal té 133 subscriptors i registra 6.655 visites. En aquest canal s'hi pot veure l'spot electoral de la formació:

Facebook
ERC no té ni Twitter, ni Slideshare, però, té un grup creat al Facebook amb 74 membres. Tot i això, el seu candidat a les properes eleccions no hi és present. El partit a la seva web assegura que el candidat republicà té fotoloc, però, el què és realment és un Flickr.

Second Life, eina d'ERC a Lleida

Els candidats d'Esquerra per Lleida van presentar el dia 25 de febrer els seus personatges virtuals al 'Second Life. Aquesta proposta comunicativa vol servir perquè els ciutadans puguin interactuar virtualment per la seu d'Esquerra i fer arribar les seves preguntes o comentaris als candidats republicans que concorren als comicis del 9 de març a la demarcació de Lleida. Segons el cap de llista a Lleida, Jordi Ausàs, la iniciativa s'ha de convertir en "una eina clara de participació ciutadana que serveixi per fer arribar les propostes programàtiques a la ciutadania". Tots els usuaris que es connectin entre dos quarts de 9 i les 10 del vespre poden conversar amb els tres primers candidats de la llista d'ERC a la demarcació de Lleida.

Cibercampanya (II): el cas de CIU

2008-02-24T10:44:00.000-08:00

La pàgina web personal del candidat: http://www.ciu.cat/duranilleida

Té 6 grans apartats:

Qui sóc: on hi ha una biografia més formalñ i un perfil més informal per conèixer les aficions del candidat.
Què dic: s'hi poden trobar les notícies de campanya i l'enllaç a CiuTV.
Què penso: s'hi troben disponibles els seus articles i entrevistes publicades a diferents mitjans de comunicació.
Què faig: hi ha un apartat que es diu "què he fet" on s'indiquen tots els pobles de Catalunya que s'han visitat i un altre espai que es diu "què faré" on hi ha l'agenda dels propers actes.
Participa: es pot accedir al blog del candidat i se li pot enviar una pregunta o suggeriment a través de correu eelctrònic (Parla amb Duran i Lleida).
L'equip: hi ha les llistes completes per demarcacions dels candidats al Congrés i al Senat.

El blog del candidat: http://www.duranilleida.cat

En 3 dies de campanya, el candidat de la Federació nacionalista ha escrit dos posts o sigui que sembla que aquesta és una eina per la qual CIU ha apostat decididament. El blog de Durant i Lleida es va estrenar el passat 20 d'octubre.

YouTube vinculat a CiuTV

CIU disposa d'un canal a la popular plataforma de vídeo: http://www.youtube.com/CIUtv. Té 151 subscriptors i s'han registrat, de moment, 23872 reproduccions (no només en campanya ja que el canal és previ i no és exclusiu d'aquesta campanya electoral). En ell s'hi poden trobar les 6 versions dels spots electorals de la Federació nacionalista.

Twitter i Slideshare

El http://twitter.com/ciu té les últimes actualitzacions que fan referència a la campanya, però, no és una eina que s'utilitza molt intensivament. Actualment, hi ha 25 seguidors i s'han fet 33 actualitzacions. Pel què fa a l'Slideshare (http://www.slideshare.net/ciu només hi ha una única presentació que és la del programa d'aquestes properes eleccions.

La campanya en directe

Els candidats Carles Campuzano i Jordi Xuclà seguiran en directe la campanya a través de Qik, una eina tecnològica que permet fer seguiment dels candidats en campanya a través del seu telèfon mòbil. Es tracta d'una prova pilot a nivell estatal de posar a provar la tecnologia live streaming sobre telefonia 3G. Es poden veure aquests vídeos a través del l'espai que la Federació Nacionalista ha inclòs a la seva web amb el nom"La campanya en directe". Un espai on es poden trobar els últims articles dels 13 candidats de CIU a aquestes eleccions que tenen blog.

Cibercampanya (I): el cas del PSC

2008-02-24T09:18:00.000-08:00

La pàgina web personal de la candidata: carmechacon.cat

Carmechacón.at té 4 grans seccions:

La primera d'elles (El dia a dia) és la que inclou les notícies d'actualitat que fan referència als actes de campanya, l'agenda d'actes previstos i una galeria on s'hi poden trobar vídeos de PscTV o fotografies d'actes electorals.

En la segona secció (La candidata) hi ha una biografia personal de Carme Chacón amb fotos personal que van des de la seva infància fins a l'actualitat, les entrevistes que s'han publicat recentment a la premsa i els seus discursos.

El tercer apartat és el de Les propostes hi ha els 10 principals compromisos dels socialistes catalans en aquestes eleccions i les seves propostes de programa.

La web personal de Chacón es completa amb l'espai Participa-hi on s'hi pot trobar un feed de les últimes entrades de la blogosfera socialista, un feed amb les últimes paraules de suport (http://suport.krme.cat), i un apartat on es pot enviar una proposta a la candidata mitjançant l'enviament d'un formulari. A més, a Què pots fer tu? s'hi pot trobar tot el material per fer campanya a Internet (vídeos, cibertires o imatges).

La weblog col·laborativa de la candidata: Krme.cat

No és un blog escrit per la candidata sinó un blog col·laboratiu que escriuen simpatitzants de la candidata que s'han donat d'alta. La idea s'inspira amb el projecte Desirs d'Avenir que la socialista Sègoléne Royal va posar en marxa durant les passades eleccions presidencials franceses. La iniciativa francesa va tenir molt d'èxit: va comptar amb 1044 blogs de suport i 165.000 contribucions.

YouTube molt vinculat a PscTV: http://es.youtube.com/carmechacon i http://www.youtube.com/psctv

El canal personal de Carme Chacón és el que s'utilitza menys i no està actualitzat. Té 7 subscriptors i ha registrat 342 reproduccions fins avui. El que sí que està actualitzat és el del PscTV on es poden trobar els cinc spots de campanya. Aquest canal té 82 subscriptors i ha registrat 2642 reproduccions. Un dels vídeos que s'hi pot trobar és el següent on la candidata canta i mostra una de les seves imatges més qüotidianes:

Altres eines web 2.0: el Twitter i l'Slideshare

El PSC té al Twitter de la Carme Chacón 40 seguidors i 152 actualitzacions. A Slideshare s'hi poden trobar 5 presentacions. La candidata socialista no té ni perfil al Facebook ni al MySpace.

Més iniciatives a la Xarxa: http://www.trobalesdiferencies.com

Es tracta d'una web que ha posat en marxa el PSC (disponible en català i castellà (encuentralasdiferencias.com) i on tothom pot escriure quina és la principal diferència entre Zapatero i Rajoy. De moment, hi ha 1952 aportacions, és a dir, diferències. Durant les primers 24 hores que es va posar en marxa la web es van regitrar 221 aportacions.

En el món off-line...

Es poden trobar postals als expenedors de "Postalfree" on hi ha, entre altres, la següent imatge:

En les postals de paper no hi ha les sigles del partit, només el color vermell identifica que són del PSC.

Creix l'ús d'Internet com a font d'informació política

2008-02-18T12:06:00.001-08:00

Així ho indica l'última Baròmetre d'Opinió Política publicat pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya (Núm. 412). Del total dels enquestats, un 15'4% utilitzen Internet com a mitjà per a informar-se de política. Un percentatge molt per sota als de la televisió, ràdio i premsa, però, que va creixent des del març de 2007. Concretament, en els últims 9 mesos, el percentatge de l'ús d'Internet com a font d'informació política ha augmentat 4 punts i mig. Un creixement lent, però, segur.

No és casual l'aposta dels partits polítics per Internet durant aquesta campanya electoral. Les xifres demostren que Internet està agafant rellevància tot i que encara resta enrera respecte els altres mitjans de comunicació. Tot i això, no es pot oblidar que es produeix el què Pippa Norris anomena el "cercle virtuós" i és que els més interessats en política són els que més utilitzen la Xarxa per informar-se.

Per pensar-hi...

2008-02-15T09:55:00.000-08:00

Interessant l'article "Internet también vota el 9-M" de Tomàs Delclòs a El País. Reflexiona sobre la presència dels polítics a Internet, especialment, en campanya electoral i la seva posterior desaparició. Parla de Trippi i la seva derrota pel què fa la mobilització off-line i acaba parlant de l'aplicació de la filosofia del programari lliure a la política...una idea molt interessant! Tant de bo els nostres polítics en prenguin nota.

Cantants i actors donant suport al seu candidat...

2008-02-09T10:09:00.000-08:00

Als Estats Units...

I a Espanya...

MoveOn.org dóna suport a Barack Obama a quatre dies del "superdimarts"

2008-02-02T09:35:00.000-08:00

MoveOn.org, un del grups d'activistes polítics més populars dels Estats Units format per més de 3 milions de membres, ha anunciat el seu suport al demòcrata Barack Obama. Ho ha fet just quatre dies abans del "superdimarts" en el qual 22 estats escullen el seu candidat per optar a la Casa Blanca. MoveOn.org assegura que "el suport d'Obama és una crida a construir una nova Amèrica que es troba en un moment crític de la història" (podeu llegir la nota de premsa on MoveOn.org expressa el seu suport).

Aquesta és la primera vegada des de la seva creació l'any 1998 que aquest corrent d'activistes d'ideologia demòcrata es posiciona per un candidat en concret. Fins ara, l'associació havia estat bel·ligerant amb les polítiques de Bush i havia optat per la ideologia demòcrata, tot i que sempre havia mostrat la seva independència respecte els partits.

El suport de MoveOn.org a Obama podria fer decantar la balança entre Hillary Clintoni el senador d'Illinois ja que aquesta organització és molt influent entre les files demòcrates. Tot i això, a nivell intern, el gest de MoveOn.org podria deixar tocada a l'organització que, fins ara, havia destacat per tenir una agenda pròpia i independent a la dels partits i per ser realment un moviment social i no polític.

Edwards es retira i Trippi torna a perdre

2008-01-30T12:09:00.000-08:00

John Edwards es retira de la cursa presidencial a la Casa Blanca i deixa, al costat demòcrata, el cara a cara entre Barack Obamna i Hillary Clinton. Edwards no ha guanyat cap de les eleccions primàries que s'han celebrat i ha anunciat la seva retirada amb una crida al seus votants: "continuar lluitant contra la pobresa". Els principals temes de campanya d'Edwards han estat la salut i la guerra de l'Iraq. Ha estat l'únic candidat a la història que ha inclòs en el seu programa un pla universal de seguretat social.

Des d'un punt de vista del màrqueting polític, Edwards comptava amb el suport de Joe Trippi, l'assessor de campanya de Howard Dean i un dels pioners en l'ús d'Internet com a nou canal de comunicació política. Trippi ha tornat a generar el què es podria anomenar l'efecte Dean: ha aconseguit la mobilització a la Xarxa de molts votants, ha obtingut la victòria on-line i la derrota off-line.

Generales 2008: les eleccions del 9-M a la Xarxa en una sola web

2008-01-28T11:12:00.000-08:00

Carlos Guadián, José Rodríguez, Xavier Peytibi i Antoni Gutiérrez Rubí han engegat un projecte a la Xarxa (Generales 2008) que vol quantificar i analitzar l'ús de la Xarxa durant la campanya electoral per les eleccions del 9 de Març. És un projecte molt interessant per aquells que com jo estudien la comunicació política o màrqueting polític a Internet. La web "Generales 2008" inclou articles d'anàlisi sobre l'ús que els partits polítics fan d'Internet, gràfics sobre l'activitat blocaire realitzats a partir de dades de Technorati, enllaços al Flickr de tots els candidats, representacions gràfiques de la quantitat de cerques al Google de cada candidat, etc. Val la pena donar una ullada al projecte. Es tracta d'una mena de Techpresident (web que analitza l'ús d'Internet per part dels candidats nord-americans a la Casablanca), però, adaptat a la realitat de l'Estat.

La Catosfera sota la mirada de la catosfera

2008-01-27T04:09:00.001-08:00

És interessant veure les múltiples entrades i posts que s'han creat i s'estan creant sobre la Catosfera, les primeres jornades de blocaires catalans que s'estan fent aquest cap de setmana a Granollers. Sobre la taula de blogs i política, val la pena donar un cop d'ull als següents blogs:

- Catosfera 208: Blocs i política 2.0 d'Albert Garcia.

- Catosfera i polítics interactuant de Narcís Sastre.

- Els posts que fa el blog e-campanya.

- El comentari de Raül Romeva al seu blog "Construint Sinèrgies".

- El post que ha fet Carles Puigdemont al seu blog.

- El blog de la Lourdes Muñoz on hi ha la presentació que va fer.

- La notícia que en fa Vilaweb, la de l'Avui, la del Diari de Girona

Catosfera: Blogs i política 2.0

2008-01-26T10:17:00.000-08:00

Reflexions sobre la importància de la comunicació en l'àmbit de la política, forces tòpics i un prec: que els polítics utilitzin els seus blogs per parlar o interactuar amb polítics d'altres forces polítiques. Aquest podria ser un breu resum de la taula de "Blogs i política 2.0" que s'ha celebrat aquest migdia a la Catosfera, la primera trobada de blocaires i experts en web 2.0 que ha tingut lloc a Granollers.

La taula rodona que al final no ha pogut comptar amb cap representant del PP (estava previst que participés el president dels populars i blocaire, Daniel Sirera) ha reunit a Lourdes Muñoz del PSC, Carles Puigdemont de CIU, Joan Ridao d'ERC i Raül Romeva d'ICV.

El torn de paraula l'ha encetat Lourdes Muñoz que ha dit que la web 2.0 és un espai de participació política, d'opinió i d'aprofundiment democràtic. Ha assegurat que la política no existeix sense comunicació (no en el sentit del màrqueting), sense diàlegi i que és una gran tertúlia. Al seu blog, es poden trobar dades interessants sobre la quantitat de blogs que tenen els diputats i diputades.

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha considerat els blogs com un sistema de comunicació propi i ha assegurat que amb els seu blog i videoblog aspira a ser el portaveu d'ell mateix. Ha considerat que els blogs tenen una finalitat que és la d'aconseguir la veu pròpia, un factor determinant a l'hora de fer política.

El candidat d'ERC al Congrés dels diputats, Joan Ridao, ha fet referència a l'allau comunicatiu a través de les noves tecnologies durant l'11M i el 14M. Ha dit que això va evidenciar que els blogs i les webs són unes eines molt potens. Ridao ha fet referència a la precampanya nord-americana, a la Ségosphère, al David Cameron, a Howard Dean i al seu assessor Joe Trippi. Ridao ha apostat per la teoria de la influència indirecta, és a dir, que els blogs tenen influència entre els opinadors i aquests sobre els votants.

Raül Romeva ha criticat aquells blogs que s'aturen i deixen de funcionar després de la campanya. I ha dit que cal posar èmfasi a dos aspectes dels blogs: els comentaris que són molt importants i que intenta respondre i el format dels articles que cal cuidar ja que això és respectar el receptor i el mitjà.

Una opinió interessant del públic és la que assegurava que els blogs de polítics tindrien un vertader sentit quan les llistes electorals siguin obertes i es pugui votar als candidats.

I a més, podeu veure una valoració de la taula rodona en aquest vídeo que han fet Carles Puigdemont i Raül Romeva:

Flaixos

2008-01-18T09:38:00.000-08:00

La setmana ens ha portat algunes novetats pel què fa la política i Internet:

1. Administració i Internet
-La pàgina web del Gencat ha registrat 80 milions de visites aquest 2007. Podeu consultar la nota de premsa i el vídeo de la Laia explicant els projectes de web 2.0 de la Generalitat de Catalunya des del mateix Second Life.

2. Partits polítics i Internet
-Alguna valoració sobre el redisseny de la web d'ERC?

3. Xarxa social, política i Internet
-Una de les notícies polítques de la setmana també ha tingut la seva presència a la Xarxa 2.0, concretament, al Facebook: ha aparegut la "network" No sin Gallardón. Per saber més sobre aquest tema podeu llegir aquest article.

La campanya nord-americana, també al carrer

2008-01-14T08:47:00.000-08:00

Al blog intento descriure algunes de les estratègies de comunicació política a la Xarxa, però, no es pot oblidar que també existeixen les actuacions de campanya de carn i ossos com els mítings. Diumenge passat, després de la victòria d'Obama a Iowa i dos dies abans de les primàries a New Hampshire on Clinton va obtenir una renyida victòria, vaig tenir la sort de passejar pels carrers de Harlem on vaig ensopegar amb un acte de campanya (a la foto) a favor de Barack Obama. Es tracta d'un acte organitzat pel què es diu els grassroots, és a dir, el què a Catalunya anomenem "militants de base".

Dies després, una interessant conversa amb un taxista de Nova York que ell mateix va començar tot dient "estic molt content perquè aquest 2008 canviarem de president" em va permetre tenir de primera mà una impressió política. El taxista va assegurar que "o Hillary Clinton o Barack Obama aconseguiran la Casa Blanca". El taxista va dir que "Obama té molt i molt d'èxit entre els sectors més joves de la població" (serà per la seva potent estratègia a la Xarxa?) i que "si ell guanya la nominació demòcrata triarà per fer tàndem, a les eleccions generals, a Hillary com a vicepresidenta". Un detall que em va sorprendre de la conversa és que el taxista no tenia ni idea de cap dels programes polítics dels candidats, ni demòcrates ni republicans. En canvi, coneixia al detall les vides personals dels dos candidats. Per exemple, va explicar molt eufòric que la mare d'Obama (nord-americana i blanca) va anar a fer turisme a Kènia on va conèixer el que seria el pare d'Obama...Suposo que aquest tipus de coneixement polític és l'origen o l'efecte del tipus de campanyes que es fan als Estats Units.

La personificació d'un candidat

2007-12-27T08:42:00.000-08:00

Pel·lícules: Tesis, Regreso al futuro i El abuelo.
Llibres: La Catedral del Mar, La Democracia en América i La historia de España des del arte.
Sistema operatiu: MacOS, en contra el cànon digital.
Música: The Police, The Beatles i Nacha Pop.
Aficions: els gossos i el ciclisme.
Curiositat: Demà celebra el seu aniversari de casat!

Qui és? Doncs Mariano Rajoy i la informació està extreta íntegrament de la seva nova i flamant pàgina web. Suposo que un perfil dissenyat al mil·límetre pels seus assessors de campanya, una estratègia importada dels Estats Units que pot arribar a funcionar, especialment, en un candidat com el del PP que, fins ara, no ha destacat per un gran carisma... a veure com funciona l'estratègia. De moment, la web ha rebut moltíssimes citacions a la premsa i ha generat, fins i tot, polèmica per incloure fotomuntatges de simpatitzants que presumptament vulneraven alguns drets fonamentals.

Nadal en precampanya

2007-12-27T08:03:00.000-08:00

Els partits polítics catalans han aprofitat aquests últims dies per penjar els seus primers vídeos de precampanya al YouTube. L'aposta per aquesta famosa plataforma de vídeo és clara: CIU, PSC i ERC ja han penjat els seus vídeos de precampanya. Aquí estan:

Catalunya fa Xarxa

2007-12-19T10:04:00.000-08:00

I aquest mapa de la Fundació .CAT ho demostra...

Bloggers independents i política

2007-11-28T11:04:00.001-08:00

Un vídeo (provinent del videoblog de l'Artur Mas) en el què parlen alguns dels bloggers independents que el cap de l'oposició va convidar, acreditats com a mitjans de comunicació, a la seva ponència de dimarts passat. El vídeo val la pena perquè es comenta la importància creixent de la catosfera com a marc per a construir (o plasmar) la identitat pròpia catalana a la Xarxa.

Als Estats Units, des de fa ja forces anys es tracta als bloggers més influents com a mitjans de comunicació i se'ls convida i convoca a mítings i conferències de premsa. Catalunya està dins aquesta tendència...i el què està clar és que la veu de la catosfera se sent cada vegada més. (Una observació: hi ha poca presència de dones a la catosfera...només una dona (Núria Masdéu) entre els bloggers més destacats convidats a la conferència d'Artur Mas)

Alguns enllaços...(retorn a l'origen)

2007-11-26T10:32:00.001-08:00

Avui va d'enllaços tot recuperant els origens dels blogs. I és que els blogs van començar sent espais a la Xarxa que es diferenciaven de les pàgines web perquè comptaven amb una tirallonga d'enllaços. Després, es va anar evolucionant i els enllaços van desplaçar-se una mica a la dreta convertint-se amb el què es coneix avui com a blogroll (enllaços recomanats). Bé, després de la petita explicació, les recomanacions d'avui:

-El reportatge d'Antoni Aira publicat a l'Avui "Hereus catalans de l'era Reagan" sobre l'estratègia electoral i el màrqueting polític dels partits polítics catalans.

-L'entrevista d'ElPais al creador de Twitter, Biz Stone. Útil per conèixer una mica més aquest servei que enllaça el mòbil i Internet i que cada vegada és més utilitzat pels mitjans de comunicació i els partits polítics.

-Un article del New York Times sobre les diferències que existeixen entre ser el millor candidat a president i ser el millor president.

-La guia del Voluntari Ciberprogressista (VCP, segons ells) editada pel PSOE. Evidentment, no per llegir-la, però, sí per donar-hi un cop d'ull. És una mostra evident de la importància que Internet i les noves tecnologies com el telèfon mòbil estan revolucionant la manera de fer política.

-I per acabar (i superar el xoc de veure la guia per a ser un VCP- és com un manual d'instruccions d'un electrodomèstic), una mica de música: Antònia Font al MySpace.

La Catosfera es troba!

2007-11-23T11:38:00.000-08:00

El Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) acollirà el darrer cap de setmana de gener una gran trobada de bloggers i emprenedors de la web 2.0 de Catalunya. La trobada amb el nom de Catosfera és la primera que s'organitza a Catalunya i en la qual es debatrà sobre blogs, eines web 2.0 i comptarà amb experts internacionals. Hi hauran taules i tallers sobre videoblogs, literatura i blogs, política i blogs, xarxes socials, periodisme ciutadà, etc. D'aquí pocs dies, s'activarà el blog de les jornades! De moment es pot trobar més informació al blog del Marc Vidal.

Creix la desafecció política a Catalunya

2007-11-23T11:26:00.001-08:00

Un 60% dels catalans se senten políticament insatisfets. És la principal dada que s'extreu de l'últim estudi del Centre d'Estudis d'Opinió que s'ha publicat avui. Es tracta de l'Índex d'Insatisfacció Política més baix des del juny de 2005, l'època en què es negociava el nou Estatut de Catalunya. Segons el director del CEO, Gabriel Colomé, els principals motius de la desafecció política dels catalans són l'apagada elèctrica de l'estiu i el funcionament (no-funcionament) de Rodalies Renfe. La dada ja la tenim, espero que els polítics en prenguin nota, el que no poden fer és girar-se d'esquena...

Més dades a:

L'estudi complet del CEO del 23/11/2007

Zapatero al Facebook

2007-11-22T14:15:00.000-08:00

Continua el desplegament intensiu d'eines on-line de màrqueting electoral i això passa a tres mesos de les eleccions, o sigui, que tot fa pensar que la propera campanya portarà forces perles, comunicativament parlant. Evidentment i observant el que succeeix a Estats Units a la cursa per la Casa Blanca, el Facebook també ha aterrat a la política estatal. Zapatero fa 5 dies que té Facebook i ja compta amb gairebé 400 membres que podran deixar les seves opinions sobre la campanya o sobre la seva acció de govern. El País avui ja feia ressò de la notícia que en el moment que ha estat escrita hi havia només 200 subscriptors.

Giuliani també s'apunta al vídeo musical

2007-11-19T11:14:00.000-08:00

Després "I Got a Crush...on Obama" o el vídeo de Taryn Southern "Hott 4 Hill feat", ara arriba el vídeo del republicà Rudy Giuliani. Es tracta d'una versió de "Glamourous" de Fergie que enlloc de lletrejar "G-l-a-m-o-u-r-o-u-s" diu "P-r-e-s-i-d-e-n-t". Aquí van els dos vídeos (primer l'original i després l'adaptat):

I aquest és el de campanya:

Podeu llegir la lletra del vídeo aquí. El missatge deixa molt que desitjar! :-)

La tècnica del vídeoclip de campanya fet per un artista no me l'acabo d'imaginar en les properes eleccions espanyoles- David Bisbal for Rajoy o Chenoa for ZP?-.

Denunciar la censura de la web 2.0

2007-11-19T09:05:00.000-08:00

Aquest és l'objectiu del següent mapa elaborat per l'organització Global Voices i l'empresa Google. Les principals aplicacions de web 2.0 com els blogs, les xarxes socials, les plataformes d'intercanvi de vídeos es veuen com una amenaça per alguns estats dictatorials. Global Voices on hi participen diferents bloggers d'arreu del món ha fet un mapa interatiu per denunciar tots els països que censuren la web 2.0. Entre les eines censurades hi ha el facebook, el youtube, la wikipedia o Amazon.

Cada segon neixen dos nous blogs...

2007-11-19T08:53:00.000-08:00

Aquesta és la xifra que resumeix l'espectacular creixement de la blogosfera mundial. Així ho ha explicat el creador de Technorati, David Sifry, en una entrevista publicada avui a "El País". Altres qüestions interessants de l'entrevista: les recomanacions de Sifry per a ser un bon blogger, entre elles, m'agradaria destacar la d'enllaçar a la competència, un consell que podrien seguir els polítics amb blog; i la idea de Sifry que ja és massa tard per plantejar algun tipus de control a la blogosfera.

A tots aquells que encara no tenen un blog...

2007-11-16T11:08:00.001-08:00

Una àvia gallega de 95 anys guanya el premi BOB's al millor blog espanyol. El seu blog es titula "A mis 95 años" i va ser el regal d'aniversari del seu nét. El desembre farà un any que s'ha convertit en una blogger ben activa... només heu de donar-hi una ullada (http://amis95.blogspot.com). És la fractura digital cada vegada més petita?

Nova mobilització ciutadana a la xarxa: "catalàemprenyat.cat"

2007-11-14T10:16:00.000-08:00

Tal i com afirma la politòloga britànica Pippa Norris, Internet genera una nova estructura d'oportunitats pel que a la mobilització social o ciutadana. Durant la negociació del nou Estatut de Catalunya, la Xarxa va ser l'escenari d'un gran nombre de reivindicacions sobre aquesta qüestió. Actualment, en motiu de la insostenible situació de les d'infraestructures ferroviàries, ha sorgit una iniciativa a la Xarxa que insta als polítics i als agents socials a actuar. Un exemple és: http://www.catalaemprenyat.cat. De moment, la pàgina web registra més de 26.000 adhesions i aquest nombre no para de créixer...

Netvibes i Facebook, noves eines del Partit Popular de Catalunya

2007-11-14T09:44:00.000-08:00

Els populars catalans han fet una aposta decidida per la web 2.0. En primer lloc, han creat un univers del Netvibes (eina per agregar fonts mitjançant rss) on es poden trobar agregats tots els blogs del partit. L'adreça d'aquest univers és http://www.netvibes.com/ppcatalunya.

A més, és el primer partit polític català que es troba present a la pàgina web de xarxa social Facebook (Facebook del PPC).De moment, la xarxa del PPC només la formen 3 persones, però, segur que augmentarà. El facebook és una eina utilitzada pels candidats nord-americans a la presidència. Per exemple, Hillary Rodham Clinton compta amb una xarxa de gairebé 52.000 persones. A partir d'aquesta experiència del PPC, haurem de començar a analitzar quin pot ser el paper que pot jutar el facebook a la política catalana.

Maragall torna a la Xarxa (i a optar pel blog)

2007-11-14T09:35:00.000-08:00

Ho fa amb la pàgina web http://www.pasqualmaragall.cat que inclou una secció titulada "bloc de notes" i que es pot equiparar a un blog. Espero que aquesta vegada aquesta secció sigui més utilitzada que el blog que va obrir quan era president i que només va tenir 14 posts. A més, la nova pàgina web de Maragall recull tota l'activitat i pensament de l'ex-president català.

Una decepció i una gran iniciativa

2007-11-02T09:55:00.000-07:00

Artur Mas diu al seu videoblog: "hem triat una nova manera de comunicació amb la gent, una manera diferent per servir un propòsit que no és nou...i el propòsit és poder arribar a tenir un contacte molt permanent i qüotidià amb la gent interessada, el propòsit és que la comunicació existeixi... aquesta és una manera àgil, moderna i desenfadada de poder interactuar".

Tota una decepció la forma d'utilitzar el videobloc. Coincideixo amb el líder de CIU que el videobloc és una manera àgil, moderna i desenfadada de poder interactuar. Però, on és la interacció? El seu videoblog no permet enviar comentaris! Una llàstima perquè s'acaba de convertir una iniciativa pionera em l'àmbit de la política amb un calc de les declaracions que fa Artur Mas a la televisió. A part del canal, quina és la diferència entre veure unes declaracions de Mas al seu videoblog o veure-les per la televisió?

La pràctica del videobloc d'Artur Mas, lamentablement, és força comuna en la majoria de blogs de polítics catalans. Aquesta és una observació que no ha passat per alt el responsable de la web "El trencaclosques". Es tracta d'un agregador de "blogs polítics" (monòlegs segons el trencaclosques) per exposar-los a comentari públic. És una iniciativa perquè la ciutadania pugui deixar comentaris als articles que escriuen els polítics als seus blogs i que no deixen comentar. La majoria de polítics al·leguen l'ús del blog com una eina que fomenta la transparència i la participació, però, en canvi no deixen als seus lectors expressar la seva opinió. El trencaclosques...permet donar l'opinió i trencar les closques on sembla que es vulguin tancar. Felicitats per la iniciativa!

El videobloc aterra a la primera línia de la política catalana

2007-10-31T08:50:00.000-07:00

Demà 1 de novembre, un any després de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, s'estrena el videobloc del president de la Federació Nacionalista, Artur Mas. Fins ara, el líder de CIU tenia una pàgina web personal, però, no tenia blog. El videobloc d'Artur Mas s'activarà demà (tot i que avui ja es pot consultar) i es convertirà en el primer videobloc d'un polític català i també estatal. La iniciativa s'inspira en els videoblocs de Hillary Clinton, Barack Obama o Angela Merkel. El videobloc d'Artur Mas arriba acompanyada de l'obertura d'un canal amb els mateixos videos a YouTube (http://www.youtube.com/arturmas).

CIU assegura que el videobloc d'Artur Mas té un doble objectiu: lluitar contra "el cercle viciós de l'antipolítica" i impulsar la "refundació del catalanisme" política a la Xarxa. Pel què fa la segona idea no hi tinc res a dir, però si sobre la desafecció que pateix la ciutadania i l'ús de les TIC per erradicar-la. Els videoblocs poden ser de ben sergur una eina per acostar la política a la ciutadania, però, perden el seu esperit si es converteixen en un YouTube personalitzat. Espero i demà ho veurem que el videobloc d'Artur Mas accepti comentaris i el mateix líder de CIU els contesti, o bé, en forma d'un altre vídeo o per escrit. Només amb la interacció entre el polític i el ciutadà trencarem el "cercle viciós de l'antipolítica".

I per acabar, un apunt lingüístic: la divergència de l'ús de blog i bloc entre els dos principals líders de CIU. Josep Antoni Duran Lleida (Duran i Lleida Blog) ha optat pel blog en g i Artur Mas per l'adaptació del terme al català (videobloc). El debat entre blog i bloc està servit des de fa temps a la blogosfera o blocosfera...Uns (els pro c)defensen la catalanització del terme apel·lant a la fonètica i els altres (els pro g) es defensen
amb la semàntica ja que blog prové de log que significa en anglès "registre informàtic".

Novetats a la blogosfera política catalana

2007-10-29T09:10:00.001-07:00

L'última setmana ha portat dues novetats a la blogosfera política catalana:

1. L'obertura del blog de Josep Antoni Duran Lleida.

El líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha optat, finalment, per la blogosfera. I de moment, sembla que el seu blog té un funcionament 100% blog, és a dir, permet comentaris i els dóna resposta. El blog es va obrir el 20 d'octubre, però, compta amb un arxiu que comença el mes de gener on s'hi poden trobar les "Cartes setmanals a la militància" de Duran i Lleida. Esperem que aquest funcionament continuï durant molt de temps i ho faci passades les eleccions espanyoles...

2. Un nou estudi de la situació de la blogosfera política catalana per part de l'ex-diputat socialista i professor de Geografia de la UdG, Josep Antoni Donaire.

Després de Ciberpolítica, Ciberpolítica catalana I, II i III i De què parlen els blogs polítics (I i II), l'ex-diputat del PSC, Josep Antoni Donaire, ha publicat al seu blog (De bat a bat) un nou estudi de la catosfera política (Impacte de la blogosfera). Aquest estudi indica que hi ha actualment 702 blogs escrits per polítics catalans dels quals 423 es troben actius (s'ha escrit almenys una vegada en els últims 30 dies) el què suposa un creixement de 107 blogs respecte el passat mes de febrer. A més, Donaire estudia les relacions que s'estableixen entre els blogs polítics mitjançant els enllaços entrants i sortints dels blogs mesurats per Technorati.

Tinc 10 preguntes per vostè...

2007-10-22T10:32:00.001-07:00

L'èxit de l'última edició del programa de TVE "Tengo una pregunta para usted" ha estat indubtable. L'audiència de 4.105.000 d'espectadors, un 22'2% de les persones que miraven a aquella hora la televisió, desmenteix que a la gent no li interessa la política. El que és evident és que el format és la clau. La cultura de videoclip ha arribat a la política i ho ha fet amb èxit...Suposo que dels 4.105.000 espectadors, molt pocs haguessin aguantat una entrevista de gairebé una hora de durada a Gaspar Llamazares, Josep Antoni Duran i Lleida o a Josep Lluis Carod Rovira. En canvi, van aguantar el mateix temps si la figura del periodista desapareix i són els ciutadans que formulen les preguntes. No hi ha dubte que el format és exitós i que a Estats Units el mateix format ha provocat la convergència entre televisió a Internet.

Una experiència semblant a la del programa "Tengo una pregunta para usted", però, a la Xarxa és "10 Questions". Els ciutadans nord-americans envien les seves preguntes en format vídeo i després d'una votació a través de la web (http://www.10questions.com)se seleccionaran les 10 preguntes més populars. Els candidats enviaran les seves respostes també en format vídeo.

V de videocampanya

2007-10-22T10:09:00.000-07:00

La precampanya de les eleccions espanyoles ja ha arribat a la Xarxa i ho ha fet amb vídeos polítics al YouTube. Després del vídeo de les joventuts socialistes sobre l'assignatura d'educació a la ciutadania el discurs en motiu del 12 d'octubre de Mariano Rajoy, ha aparegut a la Internet el vídeo "Z de Zapatero". Un vídeo que pretén mostrar l'actual president espanyol com una persona propera a la gent i amb sentit de l'humor. En ell, es veu com Zapatero riu dels seus imitadors i ironitza sobre la seva manera de pronunciar alguns mots (honestidaz, lealtaz...).

La realització del vídeo i l'espai on està gravat fa pensar molt en el vídeo en què Hillary Clinton va anunciar la seva candidatura a la cursa cap a la Casa Blanca. Tant Clinton- que encara ho porta més a l'extrem- com Zapatero intenten donar una aparença de proximitat al ciutadà i eviten tot tipus de símbols més institucionals de fons. La realització també és molt semblant: a mesura que avança el discurs es fa zoom in i el pla es fa més curt.

Les semblances només fan que començar. En els propers mesos, tant els partits espanyols com els partits nord-americans utilitzaran totes les seves armes electorals i és evident que hi haurà coincidències tot i que el màrqueting polític a Estats Units està a anys llum de l'espanyol, almenys, de moment.

Imaginen, contacten i actuen

2007-09-30T12:32:00.000-07:00

Això és el què fan els "idealistes" que es connecten a Idealist.org. Es tracta d'una web interactiva d'una associació fundada l'any 1995 i amb seu a Nova York. A Idealist.org tant individus com organitzacions comparteixen recursos i informació per a millorar el món.

Idealist té actualment 288 grups amb persones de més de 180 països que comparteixen els mateixos interessos. L'objectiu és facilitar contactes per aquelles persones que vulguin col·laborar amb ONG's. En definitiva, un clar exemple de com la Xarxa ajuda a organitzar-se i a crear capital social.

2 anys i 24.000 dominis

2007-09-19T11:16:00.000-07:00

El .CAT, el primer domini i únic dedicat a una cultura i a una llengua, ja ha fet dos anys. El 16 de setembre de 2005 la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers)va donar-hi llum verda. Actualment, ja hi ha 24.000 dominis .CAT i 4 milions de documents indexats en l'espai .cat. Això el converteix en el cinquè domini amb una ràtio document per domini més alta. Tot això gràcies a la Fundació Punt Cat que és qui ha liderat tot el projecte des d'un inici. Per celebrar aquest segon aniversari, incloc a la part dreta d'aquest blog un giny per donar un cop d'ull als dominis de l'univers .CAT.

De nou, el mirall nòrdic

2007-09-18T11:48:00.000-07:00

Sovint les polítiques socials dels països nòrdics- Suècia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca-han estat admirades (a vegades idealitzades) per politòlegs, sociòlegs i polítics electes del nostre país. Ara, tot i que es parla de la crisi d'aquest model, aquests països continuen sent uns models on emmirallar-nos.

Els polítics catalans, entusiastes dels blogs (el portal Poliblocs registra actualment prop de 700 blocs de membres de les 6 formacions amb representació parlamentària, tenen en aquest aspecte un nou referent nòrdic a qui seguir els passos. Es tracta de Carl Bildt, l'actual ministre d'afers exteriors de Suècia i el què va ser primer ministre d'entre 1991 i 1994, que va ser un dels impulsors de la comunicació política on-line.

Bildt va ser pioner els anys 90 en la utilització del correu electrònic com a eina de comunicació amb els ciutadans. I també va ser un dels primers polítics en actiu d'àmbit mundial a tenir blog, un espai on exposa la seva particularitat visió de la política internacional. I és que el seu blog- escrit per ell mateix- ha aixecat, en ocasions, polseguera ja que ha criticat durament als palestins i ha tingut una posició favorable a l'administració Bush pel què fa al conflicte de l'Iraq.

Independentment de la seves idees, Bild ha aconseguit que el seu blog sigui una font d'informació per a periodistes i els mitjans de comunicació convencionals. Una influència que no ha aconseguit encara cap dels 700 blogs dels membres dels partits polítics catalans amb representació a la cambra catalana. Sovint la catosfera política o blogítica catalana- amb algunes excepcions- no passa de ser un conjunt de pamflets polítics o un compendi d'articles ja publicats a la premsa.

...i ara el Facebook!

2007-09-17T12:45:00.000-07:00

Llegeixo que el portal de xarxa social, Facebook, espera arribar aviat als 60 milions d'usuaris (actualment en té 40 milions). I no dubto que ho aconsegueixi ja que la casualitat ha volgut que en els últims dies hagi rebut diverses invitacions d'amics de diferents àmbits del Facebook.

El portal, creat el 2004 i competència directa de MySpace, permet la creació de grups i crear una xarxa social tot permeten qui són els amics dels teus amics. A més, es poden compartir fotografies, documents, etc. Ara, precisament, Facebook vol sacsejar el sector i fer públiques les fitxes de cada membre i no reservar-les únicament per la seva comunitat d'amics. Així doncs, el portal es convertirà en una eina per a fer el què molts ja fan amb google: buscar el passat, present i futur d'una persona. L'opció de mostrar les dades s'establirà per defecte a la interfície tot i que aquells que ho vulguin podran restringir l'accés a la seva informació personal.

No et preguntis per què. Pregunta't per què no.

2007-09-11T10:39:00.000-07:00

Aquest és l'eslògan de presentació de Second News, l'únic mitjà de comunicació que informa sobre el què passa a Second Life. I s'ha posat en marxa avui, Diada de Catalunya, no pas per casualitat ja que els responsables de la iniciativa són 7 periodistes catalans que ja compten amb el seu avatar. I és que cada membre de la redacció d'aquest mitjà de comunicació exerceix la professió periodística mitjançant el seu avatar.

Economia, societat, oci o política són algunes de les seccions d'aquest nou mitjà de comunicació que segons s'explica a la seva web pretén "cobrir la realitat de Second Life i explicar-la de forma neutral, objectiva i fidedigna". El seu objectiu és informar de la realitat del Second Life. Un projecte real en un món virtual...per què no?

El Second Life es consolida com a eina de màrqueting empresarial

2007-09-04T11:38:00.001-07:00

Dos exemples: Infojobs i la firma de moda Desigual. El famós portal d'ofertes de feina ha optat per inaugurar una seu al Second Life i ho farà amb una festa aquest divendres 7 de setembre amb còctel virtual inclòs. L'eslògan és clar: Busca feina al món virtual. Treballa en el món real.

Per la seva banda, la cadena de botigues de roba Desigual ha organitzat un concurs internacional de pintura també al Second Life. El concurs es farà del 20 de setembre al 20 d'octubre i s'exposaran a un galeria virtual les millors obres. Tot plegat per augmentar la popularitat i les vendes...El Second Life és ja un instrument totalment consolidat en els departaments de les grans empreses i també de les no tant gran i amb seu a Barcelona com és el cas d'aquestes dues.

Internet salva la Barbie

2007-07-20T11:36:00.000-07:00

Les vendes de la nina més popular de Mattel havien baixat molt en els últims anys. S'hauria d'estudiar a fons l'impacte que les TIC han tingut en l'oci infantil i en les maneres que els nens i nenes tenen per divertir-se. És evident que els hàbits han canviat. Els directius de Mattel s'han agafat al peu de la lletra la frase "renovar-se o morir"...i sense cap dubte han optat per la primera i ha estat un èxit. La idea que ha rellançat la venda de la Barbie i d'altres gadgets de la seva línia ha estat la creació d'un món virtual a Internet (http://www.barbiegirls.com). Aquest món virtual ha aconseguit 3 milions d'usuaris en només 2 mesos. Unes xifres que ja ho diuen tot i més si les comparem amb les del popular món virtual, Second Life, que va tardar 3 anys a aconseguir 1 milió d'usuaris. Els nens i nenes que entren al món virtual de la Barbie poden vestir i dissenyar els seus avatars i jugar i xatejar amb altres usuaris. Amb aquest món virtual a Internet, la companyia de joguines nord-americana ha vist com augmentaven les seves vendes de forma espectacular. Fins i tot, han decidit treure uns reproductors mp3 de la línia de la Barbie que es poden sincronitzar amb el món virtual quan es realitzen trobades o xats.

La batalla presidencial nord-americana al YouTube

2007-07-19T19:57:00.000-07:00

Les xifres parlen per elles mateixes sobre la importància del YouTube com a nou canal de comunicació política. 2 milions de persones en només tres setmanes han vist el vídeo "I got a crush on Obama" i s'ha convertit en un dels vídeos polítics més vistos de la pre-campanya.

Aquesta és la primera campanya electoral nord-americana amb YouTube i la plataforma de vídeos està esdevenint un dels protagonistes fins el punt que ja es parla de les eleccions del YouTube (YouTube Election). En un article al UsaToday, l'assessor de campanya de Howard Dean l'any 2004 i l'actual assessor de la campanya de John Edwards assegura que "els vídeos més imaginatius són els que provenen dels propis votants i això fa canviar les característiques de la cursa presidencial". Així ho demostra el vídeo resposta afavor de Hillary Clinton de la cantant i artista Taryn Southern que parodia el "I got a crush on Obama" amb un vídeo titulat "Hott4Hill". No té pèrdua:

El mateix equip de campanya de Hillary Rodtham Clinton també ha utilitzat el YouTube per a suavitzar la seva imatge i demostrar el seu sentit de l'humor. Com a resposta al vídeo "Hillary 1984" on se la qualificava de freda i calculadora, els seus assessors de campanya han fet un vídeo que vol ser una escena de la sèrie "The Sopranos" i on hi participa Bill Clinton:

Un altre candidat demòcrata que ha utilitzat YouTube és John Edwards. Els seus assessors de campanya van aprofitar que feia 54 anys i van decidir penjar al YouTube un vídeo on la mare d'Edwards explica com cuinar un pastís d'aniversari. També van publicar un vídeo amb la preparació d'Edwards abans d'un debat (I feel pretty):

Els republicans tampoc es queden curts en l'ús del YouTube. L'aspirant republicà, Bill Richardson, ha penjat al YouTube aquests "min-spots" en què assisteix a una entrevista de treball per ocupar la "plaça" de president nord-americà.

I això només és el principi de la batalla electoral, queden encara uns mesos per les primàries i els comicis no són fins al novembre de 2008.

Els blogs i Ventdelplà

2007-07-16T14:40:00.000-07:00

Les sèries de televisió no deixen de ser un mirall de la realitat. Des de fa 3 setmanes, el fenomen dels blogs ha arribat a Vendelplà de mans de la Mònica, una estudiant de filologia a qui li han publicat el seu primer llibre. És curiós com des de fa uns capítols els guionistes d'aquesta popular sèrie de Televisió de Catalunya introdueixen als diàlegs el fet que un personatge tingui blog. El diàleg d'avui: "com va el teu blog? Bé, intento actualitzar-lo cada setmana". En fi, pot arribar a ser una tonteria però molts diuen que "el què no surt a la petita pantalla no existeix". L'única llàstima és que a la sèrie aquesta eina de comunicació es presenti com a pròpia d'un perfil d'usuari molt concret- universitari, aspirant a escriptor-. La realitat és que la blogosfera i la catosfera és molt àmplia i qua hi ha bloggers de totes les edats i professions.

Community counts!

2007-07-15T09:34:00.000-07:00

Als Estats Units, els activistes polítics de la Xarxa (netroots) continuen participant a la pre-campanya de les eleccions presidencials de 2008. I ho fan a través de la web "Community counts" que és des d'on s'escullen les preguntes que es faran als candidats durant el debat del proper 23 de juliol. Recordem que en aquest debat seran els ciutadans que a través de vídeos publicats al YouTube seran qui realitzaran preguntes als candidats. A la web "Community counts" es vota aquelles preguntes que es consideren més interessants. Les més votades són les que es formularan als candidats durant el debat del 23 de juliol que s'emetrà a la CNN.

A continuació, una pregunta sobre les veus independents als mitjans de comunicació dels Estats Units:

Aquesta pregunta compta amb 54 vots.

I una altra pregunta, aquesta sobre el sistema sanitari nord-americà, un dels temes estrella de la pre-campanya ja que també s'ha posat en marxa una web de debat específica (http://www.health08.org):

Aquesta pregunta compta amb 24 vots.

Memòria històrica (II): els posts del meu primer blog

2007-07-13T11:08:00.000-07:00

Què en queda de la crisi del 3%?

ester c.p. | 20 Abril, 2005 17:33

La comissió d'investigació dels fets del Carmel ja ha acabat la seva primera ronda de compareixences. Es tracta de la fase que havia de determinar quina és la causa de l'esvoranc del barri barceloní. Ara, s'iniciarà la segona part de la comissió que hauria d'investigar l'adjudicació d'obres públiques dels últims 20 anys. De moment, però, hi ha poques esperances perquè els ciutadans en puguem treure un pam de net.... Resulta que els representants polítics de la comissió han decidit que no és necessari que donin explicacions ni Pasqual Margall ni Jordi Pujol.

Increïble. Qui és que va generar la crisi del 3%? qui és que va pronunciar aquesta xifra? Si la memòria no em falla va ser Pasqual Maragall, i ara, resulta que la seva declaració no és necessària quan investiguen les suposades comissions en l'adjudicació d'obres públiques. Jo demanaria una mica de serietat...i sobretot respecte a la ciutadania. Pasqual Maragall- president de la Generalitat- devia tenir alguna prova quan va dir "el problema és el 3%". Amb què es basava? en rumors? doncs que diguin d'on vénen? El què no pot ser és que la comissió investigui un problema sense una de les persones que l'ha portat a la llum. D'altra banda, tampoc és lògic que Jordi Pujol no hagi de donar el seu punt de vista. Ha estat president de la Generalitat durant 23 anys i com a tal ha de saber-ho tot sobre qualsevol departament del govern català. Si és evident que Maragall expliqui en què es basen les seves acusacions també ho és que Pujol es defensi. Però, resulta que no... que cap dels dos ha de ser-hi... Quan va esclatar la famosa crisi del 3%, tots els polítics prometien transparència pel futur.... jo diria que ara ja no estan complint la seva promesa! En aquell moment quan es va resoldre la crisi era de les que creia en la responsabilitat dels polítics catalans. Ara ho tinc ben clar, aquí hi ha un pacte de silenci entre CIU i PSC. Tot plegat, una decepció més pels ciutadans... després en època electoral els polítics s'ompliran la boca amb crides a la participació i amb frases com "transparència política". Llavors, ja serà massa tard!

33 a 33

ester c.p. | 18 Abril, 2005 16:30
Avui les calculadores dels principals líders dels partits bascos treuen fum. No acaben de trobar solució al problema matemàtic que els ciutadans i ciutadanes d'Euskadi els hi han plantejat. Intenten provar les diferents propietats de la suma... i comproven una vegada i una altra que l'ordre dels factors no altera el resultat. Els 29 diputats del PNB-EA sumats amb els 4 d'EB i l'únic diputat aconseguit per Aralar sumen 33. El destí ha volgut que aquest sigui el mateix número que surt de sumar els diputats del PSE (18) i els del PP (15). Els populars ja han dit que donarien suport a Patxi López com lehendakari. Així doncs: 33 a 33. Aquest és el resultat més probable de la sessió d'investidura del pròxim lehendakari.

Però, com que parlem de política i no de matemàtiques, sempre poden haver-hi sorpreses d'última hora. El Partit Comunista de les Terres Basques té allò que últimament està tant de moda en política: la clau de la governabilitat. Els abertzales, però, no es decidiran sense res a canvi. I seria probable que s'abstinguessin a la votació. Per tant, no optarien ni per Juan José Ibarretxe ni per Patxi López. El resultat continuaria sent 33 a 33 i llavors hi haurien tres opcions: que el PNB pactés amb l'esquerra abertzale, que el PNB i el PSE pactessin (tot i que Patxi López ja ha dit que no pactarà si no és ell el lehendakari, no accepta la vicelehendakaria) o que es tornessin a convocar eleccions. Cal dir que si d'aquí a 60 dies no s'ha nomenat al cap de l'executiu del govern basc, l'Estatut de Gernika obliga a tornar a convocar comicis.

Avui ha estat el dia de les calculadores...per comprovar la nova distribució de l'arc parlamentari, però, també ha estat el dia dels telèfons. Ibarretxe ja ha trucat a tothom per negociar. Les diferents possibilitats de pactes estan sobre la taula, però, de moment hi ha mutisme entre les forces basques. Els pròxims dies seran decisius no només per saber qui serà el pròxim lehendakari sinó pel futur d'Euskadi. Un pacte entre els nacionalistes i abertzales seria un nou impuls a l'autogovern d'Euskadi, però, a Madrid una opció així no aconseguiria res de res. Un pacte entre els socialistes i els nacionalistes podria aconseguir tirar endavant una reforma estatutària, tot i que aquesta seria descafeinada.

Els bascos i basques encara no poden saber quina és la millor opció. A Catalunya, de moment, volem aconseguir els resultats de la primera opció (impuls a l'autogovern) amb els mitjans de la segona (pacte socialistes-nacionalistes). De moment, a part de molts elogis a l'anomenada "via catalana" encara no hi ha res definitiu. A finals de juny, tindrem el text del nou estatut acabat i a finals d'aquesta setmana la proposta de finançament del tripartit sobre la taula. Serà llavors quan els catalans podrem aconsellar als bascos.

Anem a pams: primer els resultats

ester c.p. | 18 Abril, 2005 10:02

Avui serà un dia d'anàlisi electoral a Euskadi i al conjunt de l'Estat. Els resultats d'ahir sortits de les urnes plantegen un interrogant sobre la formació del nou govern basc. La coalició PNB- Eusko AlKartasuna ha guanyat els comicis amb 29 diputats, 4 menys que en les últimes eleccions. Això, deixa el lehendakari Ibarretxe en una situació complicada. Podria governar en solitari, però necessita el suport dels socialistes o del Partit Comunista de les Terres Basques. El PSE ha passat a ser la segona força política amb 18 diputats, mentre que el PP ha perdut 4 representants i ha obtingut 15 escons. Per la seva part, el Partit Comunista de les Terres Basques ha aconseguit aglutinar el vot de l'esquerra abertzale i ha aconseguit 9 diputats. Ezker Batua ha mantingut els 3 representants, mentre que Aralar, el partit independentista que condemna la violència d'ETA, ha aconseguit per primera vegada un representant.

13 punts

ester c.p. | 17 Abril, 2005 20:56
13 punts. Aquesta és la diferència de participació entre els últims comicis bascos i els que s'han celebrat avui diumenge. No crec que el mal temps apel·lat per molts mitjans de comunicació pugui ser la causa d'aquest descens de participació.

Potser l'abstenció es pot interpretar d'altres maneres...Una d'elles és que a Euskadi cap de les 8 eleccions autonòmiques que s'han fet s'han desenvolupat amb plena normalitat democràtica. Per una banda, una bona part de persones han d'acudir a les urnes acompanyats d'escortes. Per l'altra, molts bascos i basques veuen com la papereta que han de posar dins del sobre no hi és. No és per casualitat és que la candidatura en qüestió ha estat impugnada. Aquests dos fets mostren que els ciutadans d'Euskadi no poden exercir de forma LLIURE el seu vot. Possiblement, una part d'aquests 13 de cada 100 bascos que han decidit no anar a votar a aquests comicis... ho han decidit per no haver-ho de fer sota unes condicions que consideren lamentables. L'abstenció possiblement és un PROU a la situació actual. El País Basc necessita una solució definitiva a la seva situació com a nació, però, sobretot necessita immediatament una reconciliació social.

La premsa plural

ester c.p. | 31 Octubre, 2005 16:37
Dies com avui.... es veu que a l'Estat espanyol no existeix premsa plural. Tots els diaris generalistes treuen en portada la notícia del naixement de la Infanta... tant els de dretes com els d'esquerres. L'únic que els diferencia és la grandària del titular i la fotografia.

A Catalunya.... les coses no són massa diferents: també tots els diaris i ràdios del nostre país obren els seus informatius amb la notícia Reial. És a dir, que no hi ha premsa republicana??? Avui... la reforma constitucional és un tema que està sobre la taula "gràcies" a la monarquia. Dimecres arriba l'Estatut al Congrés i llavors tothom dirà que la Carta Magna no es pot ni tocar! En fi... les contradiccions d'aquest Estat on avui més que mai es veu que té dèficits democràtics: no hi ha pluralisme!

L'únic diari digital on he vist que NO es feia referència a la notícia és Vilaweb, des d'aquí el meu profund agraïment.

A on hem arribat?

ester c.p. | 13 Juny, 2005 21:00
Que el PP s'hagi llençat a fer la ruta del bakalao de manifestacions em sembla bé. Primer, les de les víctimes del terrorisme, després la que volia reivindicar l'arxiu de Salamanca i ara vindrà la marxa en contra dels matrimonis gais. 3 dissabtes i 3 manis. Els populars porten molta activitat... El què no em sembla tant bé és com s'està dividint de nou l'Espanya franquista i la republicana. Algú em pot explicar per què un senyor de Salamanca ha de portar una pancarta amb amenaces de mort a un polític escollit democràticament.La situació em sembla constitutiva de delicte, però, no n'hi ha prou que se li imputi un delicte a la persona que portava la pancarta. És necessari que una vegada per totes el PP s'adoni que estem en un Estat de dret, plural i democràtic. Que no tothom pensa com ells i que hi ha persones- ciutadans amb els mateixos drets- que han votat aquella persona que amenacen de mort. El fiscal general de l'Estat haurà d'estudiar si s'ha d'actuar d'ofici o si accepta una denúncia contra la presència de pancartes de Salamanca. Però, és necessari també que el PP depuri les seves responsabilitats polítiques... és necessari que el màxim responsable del partit present a la manifestació, Ángel Acebes, dimiteixi. Si no ho fa aviat, s'haurà de convocar una manifestació per demanar-ho!!!

La política catalana: un camí d'espines

ester c.p. | 27 Maig, 2005 14:23

La política catalana no passa en aquests moments per un camí de roses sinó per un camí d'espines. El viatge de Pasqual Maragall i de Josep Lluis Carod Rovira ha centrat la majoria de declaracions polítiques d'aquesta setmana. Sobretot, el punt de mira ha estat la imatge de Carod Rovira amb una corona d'espines i Maragall fotografiant-lo. Aquesta grotesca postal ha obert un nou front amb l'oposició i amb la societat.

Tornem a estar com sempre: fets insignificants són els que acaben agafant més ressò mediàtic. La imatge que Israel s'ha emportat de Catalunya d'aquest viatge oficial és el què ha preocupat als polítics catalans aquesta setmana. És això el que realment el què preocupa a la ciutadania? Ningú parla que aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei de carreteres que, tot i que permet la creació de 300 km d'autovies lliures de pagament , no exclou el sistema de peatges. Ningú parla de massificació a les aules d'alguns municipis catalans. Ningú parla del gairebé miler de veins del Carmel que encara han de tornar a casa. Tornem estar davant una irresponsabilitat política: la classe política del país es preocupa més d'allò que finalment Maragall ha qualificat com estupidesa més que no pas de la realitat. Això si que és una vertadera estupidesa!

Memòria històrica (I): els posts del meu primer blog

2007-07-13T10:48:00.000-07:00

Recuperant els posts del meu primer blog: http://el-calidoscopi-politic.bloc.cat/

Eto'o i Ibarra

ester c.p. | 19 Maig, 2005 09:35

A primera vista, el jugador de futbol, Samuel Eto'o, i el president d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, no tenen res a veure. Però, si que tenen una cosa en comú: tots dos van insultar en públic. El primer ho va fer durant la celebració del títol de lliga del club blaugrana amb la frase "Madrid cabrón, saluda al campeón". El segon ho va fer en una roda de premsa sobre finançament i va dir referint-se als catalans "son unos cretinos".

Les circumstàncies de l'insult són ben diferents i evidentment no es poden comparar. Però, les repercussions haurien d'haver estat les mateixes. Doncs resulta que no.... que Eto'o ha hagut d'entonar el mea culpa i en canvi Ibarra que va titllar d'estúpis i necis a tots els catalans (el diccionari de l'Enciclopèdia catalana defineix d'aquesta manera l'adjectiu cretí) no s'ha hagut de disculpar.

Les paraules d'Eto'o són fruit d'un moment d'eufòria, les paraules d'Ibarra van ser pronunciades amb tota la serenitat i premeditació que comporta una roda de premsa. A més, resulta que Eto'o és només un futbolista i Ibarra un polític escollit democràticament.... Tot plegat, fa reflexionar sobre l'excessiva importància del futbol dins la nostra societat i sobre la important pressió que tenen els mitjans de comunicació madrilenys que són els que van abocar al camerunès a demanar perdó!

Debat estèril

ester c.p. | 04 Maig, 2005 08:40
La política catalana i espanyola estan immerses aquests dies en un debat o dilema: negociació multilateral o negociació bilateral, aquesta és la qüestió! Un cop presentada la proposta de finançament del tripartit. Ara, ens tirem els plats pel cap per posar-nos d'acord on i com negociem la qüestió.

El govern espanyol assegura que el marc més idoni és la conferència de presidents autonòmics del pròxim mes de juny. Per la seva part, la Generalitat creu que la negociació s'ha de fer bis a bis entre l'Estat i Catalunya. La polèmica està servida i atenció, mentrestant, el nou model de finançament congelat!. Una gran estratègia!!!

És evident que els mitjans determinen els resultats, però, no podem perdre el nord! Volem un millor sistema de finançament de Catalunya per eixugar el dèficit sanitari, per tenir més recursos per l'educació i perquè s'aixequin les barreres dels peatges. Per tot això, crec que estem caient en un debat estèril. Allò important és negociar i aconseguir un finançament més just. No negociar com hem de negociar! La classe política hauria de tenir més responsabilitat i no oblidar els seus objectius en picabaralles polítiques. Si hem de negociar amb una taula de 17 fem-ho, ja serà un primer pas, si ens hi neguem .... seguim el joc al govern espanyol!

Primer assalt

ester c.p. | 28 Abril, 2005 19:57
El tripartit ha presentat ja la seva proposta de finançament. I la respota del "govern amic" no s'ha fet esperar. Solbes dixit "el canvi que proposa Catalunya requereix un acord de totes les autonomies". Això, per mi, s'interpreta com un NO del PSOE. És impossible que la resta de comunitats autònomes acceptin un sistema de finançament que indirectament els perjudica.

La proposta de finançament del govern català presentada avui limita la solidaritat amb la resta de l'Estat. Segons el text presentat avui, Catalunya hauria de cedir com a màxim la meitat dels impostos recaptats. Això, no ho acceptaran les altres autonomies, per tant, les declaracions de Solbes són un got d'aigua freda al tripartit i a Catalunya. De moment, el primer assalt està servit i jo veig que aquí no es canviarà res. Els catalans, de moment, continuarem sense decidir què en fem dels nostres diners. Tot just estem al primer assalt del combat!

Demà és el dia

ester c.p. | 27 Abril, 2005 14:54

Demà és el dia que el tripartit presenta la seva proposta de finançament. En un principi ha de ser la solució a l'expoli fiscal que Catalunya està vivint. Segons les primeres informacions, el nou model de finançament català limita la solidaritat de Catalunya amb Espanya tant quantitativament com temporalment. Això és una bona notícia. El que no ho és tant és que el nou sistema de finançament no serà el de concert econòmic sinó un híbrid entre el model basc i l'alemany.

A partir d'aquí, caldrà veure què hi diu el principal partit de l'oposició, CIU, i el més important, què hi diu el govern espanyol. S'haurà de veure fins a quin punt el PSOE és un partit que creu amb el federalisme, s'haurà de veure si volen impulsar l'Espanya plural. Catalunya ha de millorar el seu sistema de finançament ja. Qualsevol país que dóna el 7% del PIB anual està destinat a l'alentiment econòmic. Així doncs, és necessari aprovar un nou finançament. Però.... aquí també hi ha altres punts de vista... caldrà veure què hi diuen Extremadura, Andalusia o Múrcia. Aquestes autonomies són les que s'ompliran la boca de crides a la solidaritat i no es pot oblidar que són precisament aquests els territoris més beneficiats pels diners catalans.

Què en queda de la crisi del 3%?

ester c.p. | 20 Abril, 2005 17:33

La comissió d'investigació dels fets del Carmel ja ha acabat la seva primera ronda de compareixences. Es tracta de la fase que havia de determinar quina és la causa de l'esvoranc del barri barceloní. Ara, s'iniciarà la segona part de la comissió que hauria d'investigar l'adjudicació d'obres públiques dels últims 20 anys. De moment, però, hi ha poques esperances perquè els ciutadans en puguem treure un pam de net.... Resulta que els representants polítics de la comissió han decidit que no és necessari que donin explicacions ni Pasqual Margall ni Jordi Pujol.

Increïble. Qui és que va generar la crisi del 3%? qui és que va pronunciar aquesta xifra? Si la memòria no em falla va ser Pasqual Maragall, i ara, resulta que la seva declaració no és necessària quan investiguen les suposades comissions en l'adjudicació d'obres públiques. Jo demanaria una mica de serietat...i sobretot respecte a la ciutadania. Pasqual Maragall- president de la Generalitat- devia tenir alguna prova quan va dir "el problema és el 3%". Amb què es basava? en rumors? doncs que diguin d'on vénen? El què no pot ser és que la comissió investigui un problema sense una de les persones que l'ha portat a la llum. D'altra banda, tampoc és lògic que Jordi Pujol no hagi de donar el seu punt de vista. Ha estat president de la Generalitat durant 23 anys i com a tal ha de saber-ho tot sobre qualsevol departament del govern català. Si és evident que Maragall expliqui en què es basen les seves acusacions també ho és que Pujol es defensi. Però, resulta que no... que cap dels dos ha de ser-hi... Quan va esclatar la famosa crisi del 3%, tots els polítics prometien transparència pel futur.... jo diria que ara ja no estan complint la seva promesa! En aquell moment quan es va resoldre la crisi era de les que creia en la responsabilitat dels polítics catalans. Ara ho tinc ben clar, aquí hi ha un pacte de silenci entre CIU i PSC. Tot plegat, una decepció més pels ciutadans... després en època electoral els polítics s'ompliran la boca amb crides a la participació i amb frases com "transparència política". Llavors, ja serà massa tard!

33 a 33

ester c.p. | 18 Abril, 2005 16:30
Avui les calculadores dels principals líders dels partits bascos treuen fum. No acaben de trobar solució al problema matemàtic que els ciutadans i ciutadanes d'Euskadi els hi han plantejat. Intenten provar les diferents propietats de la suma... i comproven una vegada i una altra que l'ordre dels factors no altera el resultat. Els 29 diputats del PNB-EA sumats amb els 4 d'EB i l'únic diputat aconseguit per Aralar sumen 33. El destí ha volgut que aquest sigui el mateix número que surt de sumar els diputats del PSE (18) i els del PP (15). Els populars ja han dit que donarien suport a Patxi López com lehendakari. Així doncs: 33 a 33. Aquest és el resultat més probable de la sessió d'investidura del pròxim lehendakari.

Però, com que parlem de política i no de matemàtiques, sempre poden haver-hi sorpreses d'última hora. El Partit Comunista de les Terres Basques té allò que últimament està tant de moda en política: la clau de la governabilitat. Els abertzales, però, no es decidiran sense res a canvi. I seria probable que s'abstinguessin a la votació. Per tant, no optarien ni per Juan José Ibarretxe ni per Patxi López. El resultat continuaria sent 33 a 33 i llavors hi haurien tres opcions: que el PNB pactés amb l'esquerra abertzale, que el PNB i el PSE pactessin (tot i que Patxi López ja ha dit que no pactarà si no és ell el lehendakari, no accepta la vicelehendakaria) o que es tornessin a convocar eleccions. Cal dir que si d'aquí a 60 dies no s'ha nomenat al cap de l'executiu del govern basc, l'Estatut de Gernika obliga a tornar a convocar comicis.

Avui ha estat el dia de les calculadores...per comprovar la nova distribució de l'arc parlamentari, però, també ha estat el dia dels telèfons. Ibarretxe ja ha trucat a tothom per negociar. Les diferents possibilitats de pactes estan sobre la taula, però, de moment hi ha mutisme entre les forces basques. Els pròxims dies seran decisius no només per saber qui serà el pròxim lehendakari sinó pel futur d'Euskadi. Un pacte entre els nacionalistes i abertzales seria un nou impuls a l'autogovern d'Euskadi, però, a Madrid una opció així no aconseguiria res de res. Un pacte entre els socialistes i els nacionalistes podria aconseguir tirar endavant una reforma estatutària, tot i que aquesta seria descafeinada.

Els bascos i basques encara no poden saber quina és la millor opció. A Catalunya, de moment, volem aconseguir els resultats de la primera opció (impuls a l'autogovern) amb els mitjans de la segona (pacte socialistes-nacionalistes). De moment, a part de molts elogis a l'anomenada "via catalana" encara no hi ha res definitiu. A finals de juny, tindrem el text del nou estatut acabat i a finals d'aquesta setmana la proposta de finançament del tripartit sobre la taula. Serà llavors quan els catalans podrem aconsellar als bascos.

Anem a pams: primer els resultats

ester c.p. | 18 Abril, 2005 10:02

Avui serà un dia d'anàlisi electoral a Euskadi i al conjunt de l'Estat. Els resultats d'ahir sortits de les urnes plantegen un interrogant sobre la formació del nou govern basc. La coalició PNB- Eusko AlKartasuna ha guanyat els comicis amb 29 diputats, 4 menys que en les últimes eleccions. Això, deixa el lehendakari Ibarretxe en una situació complicada. Podria governar en solitari, però necessita el suport dels socialistes o del Partit Comunista de les Terres Basques. El PSE ha passat a ser la segona força política amb 18 diputats, mentre que el PP ha perdut 4 representants i ha obtingut 15 escons. Per la seva part, el Partit Comunista de les Terres Basques ha aconseguit aglutinar el vot de l'esquerra abertzale i ha aconseguit 9 diputats. Ezker Batua ha mantingut els 3 representants, mentre que Aralar, el partit independentista que condemna la violència d'ETA, ha aconseguit per primera vegada un representant.

13 punts

ester c.p. | 17 Abril, 2005 20:56
13 punts. Aquesta és la diferència de participació entre els últims comicis bascos i els que s'han celebrat avui diumenge. No crec que el mal temps apel·lat per molts mitjans de comunicació pugui ser la causa d'aquest descens de participació.

Potser l'abstenció es pot interpretar d'altres maneres...Una d'elles és que a Euskadi cap de les 8 eleccions autonòmiques que s'han fet s'han desenvolupat amb plena normalitat democràtica. Per una banda, una bona part de persones han d'acudir a les urnes acompanyats d'escortes. Per l'altra, molts bascos i basques veuen com la papereta que han de posar dins del sobre no hi és. No és per casualitat és que la candidatura en qüestió ha estat impugnada. Aquests dos fets mostren que els ciutadans d'Euskadi no poden exercir de forma LLIURE el seu vot. Possiblement, una part d'aquests 13 de cada 100 bascos que han decidit no anar a votar a aquests comicis... ho han decidit per no haver-ho de fer sota unes condicions que consideren lamentables. L'abstenció possiblement és un PROU a la situació actual. El País Basc necessita una solució definitiva a la seva situació com a nació, però, sobretot necessita immediatament una reconciliació social.

Catalan Culture and Identity in the Digital Age

2007-07-13T10:10:00.000-07:00

És el títol del congrés de Londres en el què vaig participar la setmana passada (la fotografia dona fe que hi era). Totes les comunicacions van ser molt interessants (programa de ponents). A continuació la presentació que vam realitzar el Professor el Dr. Josep Sort i jo mateixa:

Woody Allen passeja pel meu carrer

2007-07-12T09:50:00.000-07:00

Des de fa tres dies, el cineasta nord-americà roda pels carrers de la capital catalana. Va començar dilluns al barri dels pescadors de la Barceloneta i avui ha estat al barri del Born, concretament, als carrers Sombrerers, Caputxes i Argenteria. Tot un honor que el director novaiorquès hagi escollit el meu carrer. Aquí van les fotos:

Allen amb pantalons beixos, camisa blanca i barret de pescador (conjunt de treball molt típic del cineasta)

El director nord-americà donant instruccions al seu equip.

1, 2, 3 acció!

La gent expectant...

Ressenya de "Examining Polish Bloggers Through Content Analysis"

2007-07-02T10:23:00.000-07:00

Es tracta d'un article publicat a la Journal of Computer-Mediated Communications i realitzat per Kaye D. Trammell, Alek Tarkowski, Justyna Hofmokl i Amanda M. Sapp.

L'objectiu de l'article

La voluntat dels autors és explorar la blogosfera polonesa i saber quines són les motivacions dels blocaires i les principals característiques dels blocs. La metodologia utilitzada és la de l'anàlisi de contingut entre 500 blocs dels quals 358 són actius, és a dir, s'ha escrit algun post en els darrers 8 mesos. L'article és interessant perquè analitza els blocs des de la tradicional teoria dels usos i gratificacions formulada per Blumler i Katz l'any 1974.

L'ús d'Internet a Polònia

L'any 2003, el 45% de llars de Polònia tenien accés a Internet.Dels 7'5 milions de polonesos majors de 15 anys, el 53% accedeix a la Xarxa des de casa, el 26'3% ho fa a l'escola i el 24'6% ho fa a la feina.

L'ús dels blogs a Polònia

L'any 2001 es va posar en marxa el servei d'hostatjament de blocs http://www.blog.pl que actualment té més de 80.000 blocs allotjats.

Marc conceptual de l'anàlisi

Els autors s'emmarquen en la teoria dels usos i les gratificacions que parteix de la premissa que els mitjans de comunicació són utilitzats per l'audiència amb unes finalitats concretes i segons les seves característiques emocionals i socials. Utilitzant aquesta teoria i citant altres autors apunten possibles motius pels quals la gent escriu blogs. Citen Paparcharissi que va fer un estudi sobre les motivacions que tenien els webmàsters per a fer la seva pàgina web personal i on s'assegurava que la diversió, el compartir informació, la comunicació amb els amics eren les principals motivacions per a fer la seva web. L'article esmenta l'estudi que va fer aquest mateix autor entre blocs de parla anglesa i on s'assegura que les principals raons per a fer un bloc són l'auto-expressió i la interacció social.

Papacharissi i Trammell asseguren en un article conjunt que es poden determinar les motivacions per les quals s'escriu un bloc a partir de l'anàlisi de contingut. Per exemple, diuen que permetre comentaris pot ser un indicador d'interacció social mentre que polemitzar sobre un tema a l'hora d'escriure el post pot ser un indicador d'auto-expressió.

Lywinska i Milonas (2003) van fer una categorització de blogs segons la motivació que tenien els seus autors: exhibicionistes, extrovertits i autoterapèutics. Per la seva banda, Olcón (2003) identifica 5 funcions socials dels blocs des d'un punt de vista sociològic: satisfà necessitats emocionals, permet els lligams socials, permet la sobilabilitat, donar plaer i permet l'auto-expressió.

A més Papacharissi (2002) estableix 6 categories de blogs segons la seva motivació a l'hora de ser creats: entreteniment, informació, interacció socials, auto-expressió, passar el temps i per motius professionals.

La hipòtesi de l'article

En el cas de la blogosfera polonesa, l'auto-expressió és una motivació més important a l'hora d'escriure un bloc que la interacció social.

Metodologia d'anàlisi

Utilitzen l'anàlisi de contingut quantitativa. La unitat d'anàlisi és el bloc i cadascun d'ells pot tenir diferent nombre de posts. La mostra seleccionada són 500 blocs del portal http://www.blog.pl triats a l'atzar. A l'anàlisi de contingut, s'intenta classificar la mostra de blocs en les 6 categories esetablertes per Papacharissi. Els autors expliquen alguns criteris que fan classificar un bloc en una determinada categoria i no en una altra. Per exemple, els blocs que es poden classificar en la categoria "interacció social" es dirigeixen als lectors.

Els resultats

****Característiques generals
Del total de blocs analitzats, un 22'3% són blocs que es poden considerar "morts", és a dir, que no s'actualitzen des de fa més de vuit setmanes. Un 42'7% dels blocaires l'actualitzen diverses vegades a la setmana mentre que el 41'7% ho fa algunes vegades al mes. 1 de cada 5 blocs inclouen una biografia o currículum de l'autor.

Pel què fa a les característiques que indiquen interacció social, es pot dir que molts pocs blocs inclouen la possibilitat de sindicar-los (XML o RSS) mentre que el 96'9% permeten que els lectors deixin comentaris.

****Motivacions per escriure un bloc
Mitjançant l'anàlisi de contingut dels posts, es poden treure les següents conclusions pel què fa a les raons que porten als blocaires a obrir el seu bloc:

Un 80'3% ho fan per auto-expressar-se, un 52'6% per divertir-se, un 51'3% per establir lligams socials, un 23'7% per passar el temps, un 7'9% per compartir informació i només un 2'6% per aspectes professionals o laborals. Per gèneres, aquests percentatges no varien massa. Només destacar que el percentatge de dones que escriuen un bloc per establir lligams socials o comunicar-se és d'un 67'1%, 16 punts per sobre la mitjana masculina i la general.

Quant a temes, els més comuns són els sentimentals (80'2%) i els relacionats amb la família i els amics (61'7%). Només un 2'2% dels blocs tracten temes polítics.

L'anàlisi dels hiperlinks com a indicador d'interacció, establir lligams és també interessant. L'estudi conclou que els links o enllaços no són molt utilitzats a la blogosfera polonesa: només un 8'9% dels blocs analitzats contenen enllaços en els seus blocs. D'aquests, un 57'6% enllacen amb altres blocs, un 18'2% enllacen a pàgines webs d'amics, un 15'2% hi inclouen multimèdies i un 12'3% enllacen a mitjans informatius. El percentatge de blocs amb blogroll (llistat d'enllaços recomanats dels blocs) és d'un 81'8%.

****Comparant la blogosfera polonesa amb la britànica

És similar el fet que la principal motivació per escriure un bloc a ambdues blogosferes sigui l'auto-expressió.

****Limitacions de l'estudi i futures línies de recerca

Una de les limitacions és que dels 500 blocs analitzats 142 eren blocs buits, és a dir, només s'havia registrat el nom del bloc i encara no hi havia cap tipus de contingut. Aquest nombre de blocs es pot sumar al dels blocs abandonats (no escrits en els últims dos mesos). L'anàlisi de contingut dels blocs partint de la base de la teoria dels usos i les gratificacions és útil, però, té les limitacions que tot s'ha de codificar i això, a vegades, és difícil. Segons els autors, una anàlisi d'aquestes característiques hauria de completar-se amb una enquesta o entrevistes en profunditat entre els autors dels blocs per a saber quines són les seves motivacions.

PIC Comunicació

2007-06-27T12:18:00.000-07:00

El context
Internet ha canviat també els usos i els consums dels mitjans de comunicació. Això es va confirmar quan l'any 2001 el Projecte Internet Catalunya realitzat per l'IN3 de la UOC mostrava que el 16'6% dels que navegaven per Internet miraven menys la televisió i que la majoria d'ells tenien menys de 30 anys.

La mostra

Aquesta última dada ha portat a plantejar que el PIC Comunicació se centrés en el comportament dels joves, el col·lectiu més consumidor d'Internet. Un 83% dels nois i noies d'entre deu i catorze es connecten habitualment i també ho fan el 88% dels que tenen entre setze i vint-i-cinc anys.

La metodologia utilitzada pel PIC Comunicació és la del focus group: autoseleccionat, format per usuaris majoritàriament experimentats i intensius d'internet a Catalunya. S'han tingut en compte les característiques sociodemogràfiques dels entrevistats i la seva experiència.

Les conclusions

- Han sorgit nous canals i maneres d'informar, comunicar-se, intercanviar continguts i participar social i políticament.
o El 33% dels entrevistats pengen fotografies i vídeos a internet.
o El 25% dels entrevistats participen en blocs.
o El 18% dels entrevistats gestionen el seu propi bloc

- La introducció a l'ús de les TIC per part dels adults és per raons laborals, pràctiques i professionals. Els menors de 31 anys i els de 18 viuen immersos en un entorn tecnològic.

- Internet ha modificat les pràctiques de consum dels mitjans de comunicació tradicionals i el prime-time.

- Els joves utilitzen Internet com a plataforma d'introducció, assaig i explotació de les possibilitats que ofereixen les TIC de connectivitat i participació activa.

- Hi ha una substitució gradual o parcial dels mitjans de comunicació tradicionals basats en la imatge i el consum familiar, sobretot la televisió, per la gestió individual, flexible, personalitzada i especialitzada de tot tipus de continguts. S'obren noves perspectives d'un univers multicanal i multiplataforma.

Més sobre les conclusions aquí.

Els joves catalans aposten per les pràctiques polítiques no electorals

2007-06-27T11:46:00.001-07:00

No van a votar, però, signen a favor de causes polítiques, participen en manifestacions i assisteixen a concerts, xerrades de contingut social o política. Se senten allunyats de la política institucional dominada pels partits, però, es preocupen per l'accés a l'habitatge, l'atur i la precarietat laboral i els reptes que planteja la immigració. Són les principals conclusions de l'estudi realitzat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques encarregat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Participació alternativa i motius d'abstenció electoral

L'estudi indica que el 32% els joves participa en associacions i grups informals de joves i que la gent jove s'associa més que els adults. L'estudi també apunta algunes de les causes de l'abstenció electoral per part dels joves de l'any 2004. Un 30% de la població jove que no va votar al·lega que no va acudir a les urnes perquè no se senten representats per cap partit polític. A més, un 18'2% es van abstenir per motius ideològics. Tot i això, segons l'estudi, la participació electoral jove l'any 2004 va ser del 85'9%, un percentatge molt superior a la participació registrada.

De l'informe es poden destacar algunes conclusions una correlació entre l'estatus familiar i el nivell d'estudis i la participació i afecció per les qüestions polítiques i socials, és a dir, participen més aquells amb un estatus i un nivell d'estudis més alt.

La ideologia dels joves catalans

L'estudi fa una radiografia dels joves catalans: la majoria són d'esquerres (47'2%) i se senten tan catalans com espanyols (30'4%). Hi ha un 13'6% que són de centre esquerre i un 12'6% de centre, la resta d'opcions no arriben al 5%. Pel què fa a l'eix nacionalista, el grup majoritari són els que se senten tan catalans com espanyols amb un 30'4% seguit dels que se senten més catalans que espanyols (25'9%), els que es consideren només catalans (14'8%) i els que se senten només espanyols (3%). El percentatge restant s'identifica amb un altre país diferent a Catalunya.

PIC Societat Xarxa i PIC Escoles

2007-06-26T09:10:00.000-07:00

Són els dos primers estudis del Projecte Internet Catalunya que estudia les transformacions que Internet ha provocat i provoca en la societat catalana. El PIC a càrrec d'IN3 i del Professor Manuel Castells ha comptat amb la participació d'uns 40 investigadors i s'han fet un total de 15390 entrevistes presencials i 40.400 per Internet.

El Projecte Internet Catalunya està format per 7 volums que es publicaran a la web del projecte i en paper. Des d'ahir i en els propers dies, s'aniran presentant les principals conclusions d'un estudi que s'ha fet entre els anys 2001 i fins el 2007.

De moment, disposem dels resultats PIC Societat en Xarxa i PIC Escoles. Podeu veure'n la presentació completa (88 minuts) al següent vídeo:

Algunes de les conclusions que han avançat:

PIC Societat Xarxa:

- L'ús d'Internet s'ha difós ràpidament a Catalunya en l'última dècada i la fractura dgital, que Castells anomena divisòria digital s'ha anat reduint.

- Catalunya és una societat de la informació desinformada.

- Internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament.
- L'estudi analitza la construcció de la identitat i situa el paper d'Internet en aquest procés. La principal font d'identificació de les persones és la família, seguida d'"un mateix".

- Hi ha un grup minoritari molt actiu, gairebé un 20% de la població, que es defineix amb un fort component nacionalista català. És un grup jove, professional, educat i que és l'usuari més actiu d'internet. És a dir, l'ús d'internet és associat a un projecte de construcció identitària catalana que busca una nova modernitat del país com a cultura autònoma.

- Internet activa els projectes d'autonomia de les persones: autonomia personal, autonomia professional, autonomia en la gestió del seu cos, autonomia comunicativa, autonomia emprenedora i autonomia sociopolítica.
- Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat.

Aquestes dues conclusions donen arguments als teòrics de la xarxa que s'emmarquen dins la corrent dels ciberoptimistes

I una conclusió que, personalment, voldria destacar de l'estudi:

-La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d'aquesta autonomia sociopolítica.

Aquesta afirmació explica, en certa part, la creixent abstenció a les urnes i la recerca de formes alternatives de participació per part de la ciutadania. A més, es verifica la hipòtesi de la politòloga Pippa Norris que assegura que Internet suposa una nova estructura d'oportunitats per a la mobilització social i política.

PIC Escoles:

- La immensa majoria del professorat i l’alumnat d’educació primària i secundària de Catalunya accedeix a Internet en la seva vida quotidiana, es mostra interessat per aquesta eina i la considera important per a l’educació. L'ús d'Internet a l'aula i a les escoles és molt baix.

- La major part d'ordinadors amb connexió a Internet es concentravena les aules d'informàtica. Aquest ha estat un dels grans impediments materials de més generalització de l’ús de la xarxa a les escoles.

- Internet s’utilitza sobretot per a preparar l’activitat docent i per a cercar informació relacionada amb les diverses assignatures. Els alumnes la fan servir principalment per a fer els deures i per a preparar treballs escolars. La presència d'Internet com a eina per a la col·laboració entre professors i alumnes és testimonial.

- Una bona part dels directius dels centres docents no tenen entre les seves prioritats la integració de les TIC i d’Internet amb finalitats educatives.

- El professorat és l’element clau en la incorporació d’Internet a l’educació escolar.

- Els nois i noies amb millor rendiment acadèmic accedeixen més a Internet quan són fora del centre que els que obtenen pitjors resultats.

Per saber-ne més podeu clicar aquí. Tot i això, caldrà esperar fins a octubre per a tenir els estudis complets publicats a Internet i en format paper!

La convergència de mitjans a la campanya electoral nord-americana

2007-06-14T11:30:00.000-07:00

El 23 de juliol és el dia en què YouTube arribarà a la petita pantalla i ho farà com una eina de participació ciutadana. La televisió privada, CNN, i la plataforma d'intercanvi de vídeos YouTube han arribat a una acord per tal que els ciutadans realitzin preguntes als debats electorals a través de vídeos enviats al YouTube.

Convergència de mitjans, convergència de suports i, en aquest cas, més participació ciutadana a la política. S'haurà de seguir d'aprop la iniciativa perquè tot i que tothom pot enviar un vídeo al YouTube per preguntar el què vulgui i a qui vulgui, la selecció dels vídeos emesos pot condicionar el debat i la seva parcialitat. El 23 de juliol es farà el primer debat d'aquestes característiques. Serà entre els vuit candidats demòcrates a la presidència dels Estats Units.

La magnitud de la tragèdia dels blogs

2007-06-06T09:22:00.000-07:00

Una imatge que ho resumeix... :-)

Blocs a les pesqueres i a les parades del metro...

2007-06-01T14:04:00.000-07:00

Noves i originals plataformes que agrupen blocs. Això és el què són dues iniciatives que les separen milers de quilòmetres, però, que a la Xarxa són formalment properes. Es tracta de la Blocoteca de Banyoles i el Nyc Bloggers.

L'Ajuntament de la capital del Pla de l'Estany ha activat un espai comú on els banyolins i banyolines poden enllaçar el seu bloc relacionant-lo amb la pesquera de l'Estany que prefereixin, un dels símbols del municipi.

La iniciativa de Banyoles s'inspira amb una altra- Nyc Bloggers- que ja fa temps que està en marxa i que té enllaçats 6264 blocs distribuïts entre les parades de metro de Nova York.

Els blocaires de NY poden triar a situar-se a qualsevol parada de metro dels barris del Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island.

En definitiva, dues iniciatives diferents però conceptualment semblants per organitzar la blocosfera...

Tria la cançó de la Hillary Clinton

2007-05-29T14:37:00.000-07:00

Nova estratègia perquè els nord-americans entrin a les pàgines web dels candidats. L'aspirant a presidenciable demòcrata i ex-primera dama, Hillary Clinton, ha posat en funcionament un sistema de votacions per escollir la seva cançó de campanya. Les cançons finalistes són: “Suddenly I See”, de K.T. Tunstall, “Rock This Country!”, de Shania Twain, “Beautiful Day”, d’U2, “Get Ready”, de The Temptations i la versió que fan els Smash Mouth del clàssic de Neil Diamond “I’m a Believer”. Aquí podeu veure el vídeo de la mateixa Hillary animant a la gent a triar la seva cançó:

Potser si això ho fessin a Catalunya, CIU no tindria una versió de la cançó "I say a little pray for you" d'Aretha Frankin (recordeu: per sempre i sempre vota convergència...), o si?

Per saber-ne més sobre cibercampanya...

2007-05-25T14:10:00.000-07:00

Aquí una sèrie d'enllaços de notícies sobre la campanya electoral a Internet:

-Vilaweb: "L'alcalde es youtubitza"
- El Punt: "I després de YouTube, Second Life"
- La Malla: "La cibercampanya"
- Directe.cat: "Els partits catalans recorren a les noves tecnologies per captar el vot"
- Deia: " La apuesta de los partidos por internet abre la nueva era de campañas electorales"
- Avui: "La campanya electoral també es viu al Second Life"
- El Periódico: "Gaspar Llamazares es converteix en el primer polític espanyol al Second Life"
- El Periódico: "Catalunya és avui una societat desinformada" (M.Castells)
- El Pais: "A por el voto del ciudadano indeciso"
- El Pais: "La pionera en Second Life"
- El Pais: "Candidato Messenger"
- El Pais: "La campaña del SMS"
- El Pais: "Internet entra en campaña"
- El Mundo: "Bilbao, ciudad conectada"
- El Mundo: "Gran hermano electoral"
- El Mundo: "El candidato constante"

La política catalana arriba al Second Life...

2007-05-25T13:47:00.001-07:00

I ho fa de mans del partit revelació d'aquest any. Ciutadans-Ciudadanos ha obert una seu (a la foto) al popular món virtual. El president de la formaicó, Albert Rivera, i l'alcaldabe a Barcelona, Esperanza García, ja compten amb el seu "avatar" o personatge virtual al Second Life. Seguiran els seus passos la resta de partits catalans?
La campanada a nivell estatal l'ha fet Gaspar Llamazares que durant aquesta campanya ha fet, fins i tot, un míting. El PSOE d'Oviedo i el PP de Gijón tenen també seus al món virtual tridimensional i han estat víctimes d'un atac de kale borroka (notícia). Durant aquesta campanya, s'ha publicat el primer estudi sobre el perfil de les persones que es connecten al Second Life. El "retrat robot" de l'usuari espanyol d'aquest món virtual és un home d'uns 33 anys de mitjana amb estudis universitaris. Per saber-ne més sobre aquest perfil podeu clicar aquí.

El mòbil a la campanya. Passa-ho!

2007-05-16T14:17:00.000-07:00

El telèfon mòbil s'ha consolidat durant aqueseta campanya municipal com un dels nous suports de comunicació. La pàgina web de Jordi Hereu ha ofert la possibilitat d'enviar sms gratuïts des de la seva web a tothom qui ho vulgui amb l'única condició que els missatges incorporen al final la frase "Vota Jordi Hereu, l'alcalde de la gent. Xavier Trias també té a la seva web una secció de material de campanya per a mòbils.

De forma diferent han utilitzat el telèfon mòbil els alcaldables del PSC de Sant Cugat del Vallès i la candidata de CIU de Sant Quirze del Vallès que han facilitat el seu número de telèfon mòbil a tanques i cartells electorals. Una aposta per la política de proximitat. El què s'hauria de comprovar és si són ells mateixos qui agafen el telèfon, o bé, és un "ring-ding"- una gravació dels candidats demanant el vot-, un mètode força utilitzat als Estats Units.

I ahir, ja va començar la guerra de missatges entre CIU i ERC a la capital catalana. La Federació Nacionalista llançava l'sms "Canvi o recanvi? Trias o Hereu? Jo voto pel canvi. Voto per Trias. Passa-ho a deu persones que com tu vulguin el canvi a Barcelona". Mentre que els republicans demanaven els vots nacionalistes amb aquest missatge als cel·lulars "Cap vot catalanista ni a casa ni a l'oposició. Utilitza'ns. Vota el catalanisme de govern. Vota Portabella. Passa-ho". Allò més probable és que els missatges als mòbils continuïn durant el dia de reflexió. I és que s'ha de recordar (passa-ho!) que els sms són contundents, barats, no interceptables per la Junta Electoral Central i el més important i els què els fa més convincents: sempre ens arriben per un conegut o una persona de confiança.

El YouTube, protagonista a la campanya de les municipals

2007-05-13T13:29:00.002-07:00

YouTube acull aquests dies centenars de vídeos electorals de campanya. El PSC és el partit amb més vídeos, un total de 62. Esquerra i CIU en tenen 38 i 34 respectivament. Iniciativa per Catalunya Verds en té 24 i el Ciutadans de Catalunya n'ha penjat, de moment, 9. Unes xifres que repeteixen la tendència dels partits a l'hora d'apostar pels blogs escrits pels seus membres.

A més, però, dels vídeos convencionals o dels anuncis de campanya, aquesta nova plataforma de difusió electoral- YouTube- està essent utilitzada per partits minoritaris com, per exemple, la CUP. I també, des de YouTube es poden veure els vídeos d'una particular reportera que dóna suport a Jordi Hereu i que en toc d'humor fa una crònica-vídeo cada dia... Aquesta és una nova manera de fer arribar propostes programàtiques a aquells que fugen de la política més "hard".

Aquí va la crònica de la Mercè Solé, com diu ella mateixa, que vagi bé!

Joe Trippi, un dels cervells de la campanya de Howard Dean, s'uneix a la campanya de John Edwards

2007-04-26T10:12:00.000-07:00

Joe Trippi, consultor polític i principal responsable de la campanya electoral del candidat demòcrata Howard Dean l'any 2003, s'ha unit a l'equip de campanya del candidat a presidenciable pel Partit Demòcrata, John Edwards, segons ha escrit al seu bloc. Fins ara, l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la campanya d'Edwards ja tenia força protagonisme, però, l'entrada de Trippi obre una nova perspectiva. Esperem que no decebi...

Lo Safareig: democràcia deliberativa a la Xarxa

2007-04-25T13:27:00.000-07:00

La precampanya de les eleccions municipals ens porta, a més d'una pluja de promeses, experiències interessants com "Lo Safareig". Es tracta d'un espai web del grup municipal del PSC a Amposta on els ciutadans (després de registrar-se com usuaris de la pàgina) poden votar les propostes electorals més interessants i fer-ne de noves. Les propostes amb més vots són les que aconsegueixen les primeres posicions d'una llista. A més, es poden fer comentaris de les propostes que estiguin al rànquing.

"Lo Safareig" és un espai web polític i inèdit en l'àmbit català. A nivell estatal, Juan Alberto Belloch de Saragossa disposa d'un espai semblant. "Lo Safareig" es basa en una adaptació del què s'han anomenat agregadors socials. Alguns exemples són Digg, Meneame o La Tafanera. Fa menys d'un mes, l'empresa informàtica Dell va utilitzar un entorn semblant- ideastorm- perquè els seus clients votessin les propostes o millores per als seus futurs productes.

"Lo Safareig", igual que els seus homòlegs d'informació general, està basat en programari lliure. Aquest que es pot executar, estudiar, modificar, millorar i distribuir lliurement. Segons el PSC d'Amposta, les millores en la traducció al català i del mateix programari s'alliberaran properament perquè tot els desenvolupadors informàtics o programadors que ho vulguin les puguin utilitzar.

Avanç de les eleccions primàries d'Estats Units a la Xarxa

2007-04-06T14:32:00.000-07:00

Des de MySpace, s’ha anunciat que el proper mes de gener se celebraran les primeres eleccions virtuals per escollir els candidats a la Casablanca tant del Partit Demòcrata com del Partit Republicà. Les votacions, es faran l'1 i el 2 de gener de 2008, no tindran cap valor real i el seu objectiu és mobilitzar els membres nord-americans que formen part d’aquesta popular xarxa social. Cal recordar que fa unes setmanes MySpace va obrir un canal dedicat a les eleccions presidencials nord-americanes del 2008 anomenat Impact Channel.

Els comicis virtuals es faran abans de les primeres eleccions primàries que com sempre se celebren als estats d’Iowa i New Hampshire. Així doncs, tot i que sense validesa, seran els primers resultats o primeres pistes de quins són els aspirants amb més possibilitats a continuar la cursa cap a la Casa Blanca. Serà interessant comparar els resultats virtuals i els reals ja que permetrà també apuntar algunes diferències entre els internautes i els conjunt de l'electorat.

El YouTube es consolida com a eina de campanya

2007-03-21T11:14:00.000-07:00

La campanya de les eleccions primàries als Estats Units continua agafant força a la Xarxa. L'aparició d'un vídeo a YouTube en contra de Hillary Clinton i a favor del seu rival directe cap a la cursa a la Casablanca, el demòcrata Barack Obama, ha sacsejat les expectatives de l'ex-primera dama. El vídeo amb el títol "Vote different" compara a Clinton amb el personatge del Gran Germà de George Orwell del llibre 1984. A més, la creació audiovisual de poc més d'un minut és un remake d'un anunci d'Apple de l'any 1984. Només dir que 1 milió i mig d'internautes ja l'han vist....fet que porta a pensar que el YouTube i conseqüentment Internet es consoliden com a estratègies eficaces en l'àmbit de la comunicació política...

Orígen de la paraula democràcia

2007-03-06T12:13:00.000-08:00

Desmentint el què tothom pensa l'origen de la paraula democràcia no prové de "demos" (poble) i "cratos" (poder). L'origen del terme recau en el "Demoi" que eren la llista de persones que tenien dret a vot a Grècia el segle IV a.C.. Qui formava part d'aquesta llista? Els barons no esclaus amb propietats, no sotmesos a l'ostracisme- persones desposseïdes pel què fa als drets civils- i que no eren estrangers. La segona part de la paraula prové de "cratos" que en grec significa domini o predomini. Així doncs, el terme democràcia significa "predomini dels demoi". Tot el demoi, entre 5000 i 6000 persones, es reunien una vegada a la setmana a l'Ekklesia (Assemblea) que se celebrava a l'Àgora. (L'explicació prové d'una magistral classe de l'assignatura "La nova àgora: política i mitjans" que he rebut al Doctorat de Política i Mèdia de la URL).

Sortosament, hem evolucionat cap a un "demoi"- població censada- molt més ampliat que el de l'antiga Grècia. Tot i això, continuen havent-hi persones sotmeses a l'ostracisme- els presos no poden votar- i discriminacions per ser de fora- els immigrants no tenen dret a vot, exceptuant els ciutadans comunitaris a les eleccions municipals. Diferents als grec, però, per segons què no tant ...

Un mapa conceptual de la teva cerca per Internet

2007-03-06T11:56:00.000-08:00

Nou descobriment a la Xarxa. Es tracta de Touchgraph que a través de les cerques de Google o dels llibres d'Amazon (es pot triar) fa un gràfic dels resultats. És a dir, m'explico una mica millor: el llistat de resultats que obtenim quan fem una cerca de Google ens els representa gràficament com un mapa conceptual i ens relaciona els enllaços amb altres enllaços. A la imatge, podeu veure una mica com queda quan fas la recerca del terme "democracy".

De totes maneres i per sortir de dubtes, ja que és difícil d'explicar, podeu comprovar com funciona vosaltres mateixos: Touchgraph.

Molt útil pels investigadors socials o pels que ho intenten ser-ho, com jo! :-)

La democràcia electrònica arriba a Estònia

2007-03-04T04:28:00.000-08:00

Els electors d'Estònia poden escollir avui els seus reprsentants a la cambra legislativa a través d'Internet i des de casa. De moment, 30.000 persones, un 3% del cens, ja han emès el seu vot per Internet i avui no han d'anar a les urnes. A més, una dada curiosa, segons la llei electoral els ciutadans s'hi poden repensar, anul·lar el seu vot a través d'Internet i anar a les urnes.

Els experts asseguren que no hi ha risc d'irregularitats ja que els votants que han utilitzat Internet han hagut de fer servir el seu document d'identitat amb un xip i dues contrassenyes. Estònia ha basat la seva economia en Internet i les noves tecnologies des de la seva independència d ela Unió Soviètica, l'any 1994.

Aquesta és la primera experiència de vot a través d'Internet per escollir els diputats al Parlament d'un país, després d'algunes proves pilot. Haurem d'estar atents a veure què succeeix...

Ja ha fet un any....

2007-03-03T11:12:00.000-08:00

Fem memòria, d'això ja fa un any....

Web 2.0

2007-03-03T11:04:00.000-08:00

Un vídeo fantàstic sobre la Web 2.0: